Despeses de gestió

Envio aquest article a la redacció d'El Punt Avui amb una nota. A partir d'ara els cobraré les despeses de gestió. Obrir el correu electrònic, crear un missatge, afegir-hi un arxiu i enviar-lo és una feinada que té un cost econòmic i fins i tot psicològic, perquè és una operació tan complexa i estressant, que justifica un plus. Si per comprar una entrada de teatre des de casa em cobren 2 euros, si per reservar un bitllet d'avió per internet em claven una sobretaxa, si per fer consultes telefòniques automàtiques m'ho carreguen a la factura, si els bancs m'afaiten a base de despeses de gestió, per què no puc fer-ho jo també?

Ara que fem molts tràmits i moltes compres des de casa, estalviem un munt de personal a les empreses perquè fem nosaltres la feina dels seus empleats. Però vet aquí que l'agilitat informàtica, en lloc d'abaratir les operacions, les encareix per art de màgia. Cada vegada ens ho fem més tot nosaltres mateixos i cada vegada ens cobren més. Halehop! Despeses de gestió! Com que els consumidors som una gran mamella babaua i muda que s'ha d'esprémer sense dissimular la voracitat, aprofiten qualsevol motiu per xuclar-nos uns quants euros més. Per sistema. I això no obsta perquè ens acomiadin amb un somriure cínic: Gràcies per confiar en nosaltres.

Quan demanes el saldo en un caixer automàtic et diu que aquesta operació no té recàrrec. És una manera de recordar-te que et tenen agafat pels daixonses, que ets l'ase dels cops de totes les comissions imaginables i fins de les inimaginables, víctima propiciatòria d'unes despeses de gestió que no saps mai en què consisteixen. I, quan no et cobren res, et perdonen la vida. Només falta que et diguin: Que sigui l'última vegada. Per tot això, amb aquest article començo a facturar els meus serveis amb un sobrecost addicional. L'únic dubte és si fer constar que és degut a despeses de gestió o, simplement, per la cara.