Desindustrialització

El possible tancament de l'emblemàtica Torras Papel, la paperera de tota la vida de Sarrià de Ter és un cop dur, no només a l'economia local i comarcal, sinó que podria representar una patacada considerable per tota la regió de Girona . El possible tancament de la Torras, que deixaria 132 treballadors al carrer (no ens ho podem permetre en aquests temps líquids i antisocials tan durs) posa de manifest que a les nostres estimades comarques gironines estem patim un procés de desindustrialització molt accentuat. Un procés de desindustrialització que implica un desequilibri econòmic significatiu, la qual cosa ens porta a un model feble, gairebé monotemàtic, d' uns serveis, a voltes de molt baixa qualitat, en què la precarietat extrema és el pa nostra de cada dia .

Malgrat tot, hem de tenir esperança, no podem donar per fet que la Torras tanqui i deixi al carrer 132 ciutadans, ja que a la Regió de Girona la taxa d'atur comença a ser insuportable. Les institucions encapçalades per l'Ajuntament de Sarrià, amb el seu jove alcalde i diputat al capdamunt, han de fer tot el possible per salvar la Torras. De fet, la proposta del consistori sarrianenc de fer una excepció del pagament l'IAE, durant un període determinat negociar, a canvi de salvar els llocs de treball, em sembla una bona actuació política. No obstant això, més enllà de la Torras, és molt preocupant que es vagi perdent teixit industrial a marxes forçades. Cal no oblidar, que abans de la crisi estructural que patim l'economia gironina gaudia d'una estabilitat exemplar, amb un contrapès entre la indústria, els serveis, el turisme i l'agricultura; així si el Baix i l'Alt Empordà, i gran part de la Selva, eren eminentment d'economia turística i de serveis, això quedava compensat per una important activitat industrial de la Garrotxa, el Pla de l'Estany i el Gironès . És vital que es faci un esforç per la innovació, per tal de crear noves indústries adaptades a les noves tecnologies, a la idiosincràsia del segle XXI, que s'impliquin amb l'exportació. I, principalment a la zona costanera, caldria millorar el model turístic, més enllà de parlar cada dia de turisme de qualitat. Cal més renovació del model productiu. Cal més impuls amb el territori i, sobretot, més coordinació entre les institucions per tal de superar el tràngol de crisi. Ara i aquí estem desequilibrats: tenim massa precarietat i desocupació i, en conseqüència, la desindustrialització implica pobresa i malestar social.