Avui inauguració del president Mas

Que l'exposició floral gironina és coneguda arreu de Catalunya, bona part d'Espanya i a algunes capitals europees, amb el títol genèric d'Exposició de Flors a Girona, és un fet. Que s'han publicat xifres diferents de les edicions celebrades en els diversos llocs i encara n'hi ha una altre que inclou les crides que la Secció Femenina feia a les propietàries de balcons dels carrers cèntrics de la ciutat,
també.

Per mi, la xifra de les edicions celebrades a Sant Pere de Galligants, dels anys 1954 al 1975, són 22. Les de Sant Domènec, de l'any 1976 al 1990, són 15 i, a la tanda actual, de l'any 1991 al 2014, són 24. El total és de 61 edicions, de les quals s'haurien de restar els anys 1976 i 1991, en què no hi hagué exposició. Són les dues ensopegades: la mort del cabdill el novembre de 1975, que provocà l'estampida de les persones implicades en l'exposició i la sortida per nassos de Sant Domènec i el pas del protagonisme dels Amics de les Flors a l'Ajuntament. Llavors foren 59 edicions.

Aquest any la novetat és que Maria Cobarsí ja no covarà ous de guatlla en aquell niu del reducte de la plaça dels Jurats. Trobarem a faltar el seu “digui jove” o el “digues maca”, amb què desmuntava la pretesa superioritat dels que anaven “a poble”. O els “pobre de mi! Com ho farem ara?” o bé “una servidora no sap què dir-li. Sap: torni l'any vinent!”, als empipadors que exigien i no paraven de demanar. Si els volia acabar d'aixafar els feia: “Una servidora, sap?, toca altres tecles. Comprèn?”, i altres acudits que deixava anar. D'enfadar-se, sols s'enfadava de per riure!

Avui s'inaugura l'esdeveniment. S'ha dit que ho farà el president de la Generalitat, Artur Mas. S'ha de dir que serà un honor. Potser algun president ho ha fet alguna vegada, tot i que jo no ho recordo. Tenint en compte el que li plou, és cosa d'agrair. Benvingut, president! Ben trobat: ací resteu com a casa!