Racisme en el futbol i prou?

El futbol té coses bones i coses dolentes. Per a mi, més de bones que de dolentes, però això és clarament opinable. En tot cas, és obvi que és una caixa de ressonància brutal. I això és el que ha passat en els darrers dies, quan dos fets concrets han tornat al primer nivell de discussió el racisme en el futbol, un fet tristament habitual. El gest de Dani Alves de menjar-se el plàtan que li havien llançat al camp del Vila-real o el ball del futbolista del Llevant Diop després que des de la graderia li cridessin “mico” han tornat a posar sobre la taula el debat del racisme en l'esport. Un debat cíclic, ja que de casos n'hi ha hagut molts i, de més sonats que aquests, també. I això ha passat a les portes d'unes eleccions europees que, segons les enquestes, acabaran amb un augment important dels partits d'ultradreta, xenòfobs i racistes. De tota manera, i sense treure importància a aquest fet, el cert és que aquests grups seguiran sent minoritaris a la cambra europea.

El tema de fons, però, és que el debat sura en els mitjans de comunicació per casos concrets, però que el racisme, a casa nostra, és ben present i, malauradament, sembla ben instal·lat. La greu crisi econòmica i la mala gestió de les administracions del fet migratori en els anys de bonança econòmica, també hi han ajudat. Però, més enllà d'això, hi ha altres elements que ajuden a propagar el racisme i que, no sé per què, són tolerats. Com pot ser que al final d'un partit de futbol els esportistes d'un equip determinat vagin a saludar els grups ultres, que, de fet, són els mateixos que fora dels estadis generen violència feixista i racista? Sempre m'ha sorprès que els jugadors de futbol ho justifiquin amb l'argument que són els que més els animen. Però si en la majoria dels casos animen a sou de directius?

Però hi ha altres fets igual de greus. No té cap explicació que a Barcelona funcioni un casal de filiació neonazi, amb gent que ha anat a assessorar-se de com tractar els immigrants amb reunions amb Alba Dorada, el grup ara perseguit a Grècia. Fan festes, jornades, trobades, etcètera, amb tota impunitat. És clar, és que és una entitat privada i tal... O l'aprofitament que han fet diferents grups de la presència de Plataforma per Catalunya (PxC) als ajuntaments. PxC creu que influeix en la vida municipal quan el que passa és més greu encara: hi ha alcaldes que s'aprofiten d'ells per incloure discursos xenòfobs amb la intenció de guanyar vots. El racisme té moltes formes.