A la tres
De moment guanyem dos a un
Ja fa mitja setmana que ha començat la campanya i de moment ja han passat tres candidats a presidir la Comissió Europea. La senyora Ska Keller, dels Verds, es mostra a favor d'escoltar la veu dels catalans i acceptar-ne la decisió sobirana. El líder liberal, Guy Verhofstadt, com a bon liberal fa una aposta pel dret a decidir, sense pronunciar-se més del compte en les seves preferències, però sense discutir la voluntat dels catalans de passar per les urnes. El conservador Jean-Claude Juncker, que ha parlat de Catalunya des de Madrid, com a bon conservador ha manifestat el seu suport a la dreta nacionalista espanyola perquè, entre altres coses, la vintena de vots d'Arias Cañete i tota la resta li faran molt servei en la seva carrera cap a la poltrona continental.
D'entre els peixos grossos, falta el socialista Martin Schulz, que vindrà un dia d'aquests i que probablement demostrarà que ser un devot lector de Jaume Cabré no implica haver de pensar com ell en el tema del dret a decidir. L'alemany ha anat matisant la seva simpatia pel procés català a mesura que s'ha adonat que entrava en contradicció amb els seus coreligionaris a Barcelona, que és el mateix que dir Madrid.
De moment, el dret a decidir guanya per dos a un, tot i que, previsiblement, acabarà en empat. Es podria entrar a valorar el pes de les forces que representen cadascun, però no cal perquè, si bé la predisposició dels europeus al reconeixement del dret a decidir és important i indicativa, no es pot oblidar que el denominador comú de la unió de les estrelles sobre fons blau no és pas la posició sobre Catalunya, sinó el pragmatisme en general. El missatge que en podem extreure, doncs, és, primer, qui havia de dir que uns senyors i una senyora candidats a peixos grossos a Brussel·les tindrien una idea formada sobre el cas català? I, segon, que, en el fons, tot és a les nostres mans. Decidim, i ja ens entendrem després.