Ara torno
I tu votes?
Per fer-ne via diré el que vull dir ras i curt: si encara anem a votar és perquè en tenim ganes, no perquè les campanyes electorals ens motivin. La resta d'aquest article serà una matisació d'aquesta afirmació, i no necessàriament per treure-hi contundència, sinó més aviat per justificar-la. És clar que les eleccions europees són el millor exemple per dir el que dic. Ja són prou complexes per elles mateixes, perquè no sabem en realitat ben bé a qui votem: si el candidat que ens demana el vot aquí o si aquests senyors i senyores que amb prou feines teníem el gust i que es diuen Juncker, Schulz, Verhofstadt, Keller o Tsipras. Encara més, hi ha candidats d'aquí que es presenten com els referents del seu partit però en realitat no són ni caps de llista sinó que estan situats a vés a saber quin lloc d'una llista estatal. I fins i tot pot passar que votant segons qui d'aquí pot ser que estiguis votant en Juncker i en Verhofstadt al mateix temps o la Keller i en Tsipras i vés a saber si també en Schulz a un costat o l'altre.
I si ja costa saber ben bé a qui votes, ja no dic la feina que hi ha per saber què votes. Una mica per aquesta confusió, però encara més per la forma i el contingut de les campanyes electorals. I això val per aquestes europees i també per les altres eleccions. S'ha arribat a un extrem de prefabricació, que no hi ha per on agafar-les. Ni les d'uns ni les dels altres. Els missatges i els eslògans són perfectament intercanviables entre partits. Fa la sensació que se'ls passen els uns als altres: ara tu fes servir aquest que jo ja el vaig gastar en l'altra campanya i jo agafaré aquell que vas fer servir tu. Els anuncis electorals, les campanyes senceres, són una successió d'ocurrències que surten de gabinets de campanya i agències de comunicació. I, sobretot, no hi ha pensament, ni ideologia, ni tan sols idees, perquè del que es tracta és de ser innocu, de minimitzar la possibilitat d'error del candidat més que d'arriscar-se a expressar una idea. Hi ha ocurrències, eslògans, missatges buits de contingut que, com en les pel·lícules d'espies, s'autodestrueixen per inconsistència així que han estat dits. I els debats... Tan encartronats i de tan poc nivell que, com el de Cañete i Valenciano, no fan res més que fomentar l'abstenció.
I a sobre a Catalunya ens hem complicat la vida volent-nos convèncer que hem de votar per demostrar que volem votar una altra cosa. Ja ho deia al principi: votaré, encara que només sigui per això últim. Però espero que algun dia s'ho facin mirar, ens ho fem mirar.