Una profunda desconfiança

Les piulades de l'individu que la policia va detenir divendres a la Vall de Tavernes són un clar exponent d'un enorme error educatiu. Compartit per pares, mestres i per la mateixa criatura, orgullosa, pel que es veu encara, de voler liquidar els que no pensen com ell. L'anonimat de les xarxes socials empara conductes antisocials que caldria encarrilar amb una bona dosi de solc i rella. Els insults d'aquest individu a la presidenta de la Diputació de Lleó i als altres dirigents del PP ni poden ser acceptats ni justificats. No hi ha causa social o nacional que mereixi uns defensors semblants. Intentar que per una vegada tot això no quedi impune és just i necessari. Aquesta és la cara descoberta de l'enduriment de la permissivitat policial i judicial que fins ara havien tolerat la jungla virtual. I l'amagada? L'amagada fa por. Fa tots els efectes que el ministre d'Interior ha actuat en calent i a les braves. Jorge Fernández Díaz, que fa mèrits per culminar una cadena catastròfica d'irresponsables d'Interior, s'ha mogut per revenja. Ha activat la policia, els fiscals i els jutges per uns insults abocats sobre el seu partit. Actuarà amb la mateixa contundència quan els ofesos no li agraden? A Espanya la llei de partits només s'ha aplicat a l'esquerra abertzale, però mai a les forces polítiques d'extrema dreta. Ahir aquest diari publicava piulades contra el president de la Generalitat encara més greus que les que ha perpetrat el xicot de Tavernes. Senyor ministre, ja les té. I ara què?