Gònades

Us heu fixat en els espots televisius de les eleccions europees? Que consti que em solidaritzo, un cop més, amb el criteri dels professionals de no firmar-los per l'absurditat amb què estan cronometrats. Jo m'hi he fixat només en els aspectes estètics, deixant de banda les meves preferències i la meva ideologia. He trobat realment magnífic l'espot d'Iniciativa: impressionant. El de Convergència, malgrat la presència del meu admirat Tremosa, no m'ha agradat: ¿qui ha proposat que Mas somrigui? I ara! Ell ha de mostrar la mandíbula quadrada, com el príncipe valiente, i posar cara de determini; en conjunt hi ha un aire kumbaià que es podien haver estalviat. El d'ERC, correcte. El dels socialistes és el pitjor: un nano jove i de fons la veu de la Merkel com el gran enemic a abatre; noi: de debò creus que la Merkel és la causa (i no l'efecte) de les desgràcies que travessem? Que no hi tenen res a veure ni l'onada immensa de corrupció, ni el faraonisme viari, ni les festasses sense límit? Per arrodonir-ho, surt Navarro (que, com les cintes de la sèrie Missió: Impossible, s'autodestrueix en cinc segons) per dir que els socialistes seran un tsunami... Jo que em pensava que els valencians érem els exagerats! Mesura, cavaller, mesura. Passo per alt el paroxisme de Javier Nart, perquè deu ser per manca d'ofici, si no, és que ni Cañas. I els jòquers que ja no passen de l'Alícia, tan faltada d'arguments. Però no puc ometre l'ensulsiada majúscula de l'harakiri de l'any (o de la dècada): Cañete (Ay Cañete, si no sabes torear ¿pa qué te metes?”).

No cal que insisteixi en el que han dit tots els comentaristes, homes i dones. Però el que és imperdonable és que aquest senyor corpulent, amb gònades autolloades als quatre vents, parli de la seva (sí: seva) superioritat intel·lectual respecte a les dones (a totes les dones). Cañete el transvasador de rius és un clar exemple del que no necessita Europa: fatxenderia, simplicitat mental i una mandra majúscula. Diguem no.