Espanya, irreductible

És inimaginable creure que l'Espanya que la història ens descriu i que en l'actualitat no ha canviat substancialment, pugui assimilar i adoptar un model d'estat més en consonància amb la democràcia existent als països europeus com, per exemple, a Anglaterra. El seu irreductible* autoritarisme despòtic (*el diccionari de l'IEC defineix aquest mot com aquell que no admet ni accepta ser o actuar d'altra manera) s'ha fet inadmissible per als catalans, després de tres-cents anys sotmesos a les centralitzadores “leyes y costumbres de Castilla”. Ara volem decidir el nostre futur per la via pacífica i democràtica, o sigui segons dictamini la voluntat popular a les urnes. Conseqüentment, si en el referèndum del 9-N guanya el sí, com indiquen les enquestes d'opinió, els catalans tindrem via lliure, prèvia negociació, per proclamar la República de Catalunya. En cas contrari, mai més ens conformarem a suportar l'autoritarisme discriminatori i recentralitzador que imposa Madrid i, per tant, seguirem lluitant per conquerir la nostra desitjada independència.

La irreductibilitat dels governants espanyols ve avalada per Stefanie Claudia Müller, corresponsal a Madrid de diferents periòdics econòmics alemanys, quan afirma que “Espanya és inviable, ja que els partits polítics estatals, en connivència amb les oligarquies financeres i econòmiques, amb el poder judicial i els organismes de control al seu servei, imposen el nepotisme i la corrupció aprofitant-se que a Espanya no existeix la separació de poders ni la independència del poder judicial, ni els diputats representen els ciutadans, només els partits que els introdueixen en una llista”. Conclou amb una llarga descripció de les greus mancances de l'Estat espanyol, i sentencia que “...la crítica que fa el govern alemany d'Espanya s'hauria de concretar en la solució dels seus problemes, en cas contrari, només aconseguiran que una casta política incompetent i corrupta arruïni els espanyols per moltes generacions.”

Si a aquesta irrefutable radiografia li afegim el que denunciava dies enrere l'editorial del Finacial Times sobre l'actitud del president Rajoy d'amagar-se cínicament darrere de la seva interpretació constitucional, per no dialogar ni cercar cap tipus de solució en relació amb les legítimes aspiracions dels catalans, podem deduir que amb el poder existent a Espanya, o sigui amb els polítics del PP, o amb els del PSOE, no hi ha res a fer. Ni els uns ni els altres volen entendre que la democràcia està per damunt de les lleis i de la mateixa Constitució; tampoc els socialistes volen admetre que la seva oferta federal és pura retòrica, car saben que el PP no acceptarà cap reforma constitucional en aquesta línia; ni ells tampoc acceptarien que poguéssim exercir el dret a decidir: a) per si volguéssim formar part d'un estat federal, o b) per si, contràriament, volem ser un estat lliure i sobirà!

Enfront de la supèrbia i del despotisme hispànic, caldrà, per aconseguir el nostre objectiu, passar per Brussel·les i no per Madrid (Rajoy té un autisme irreversible). Per tant, convé que els catalans anem a votar majoritàriament aquest diumenge 25-M, per: a) expressar que confiem en Europa; b) no votar la dreta masclista, car les seves polítiques neoliberals han provocat la pitjor crisi de la història, de la qual ni l'Alemanya de la Merkel acaba d'aixecar el cap; c) votar ERC, ICV o CiU, perquè són els únics que poden forçar que la Unió Europea hagi d'escoltar el legítim dret dels catalans a esdevenir un nou estat dins d'Europa.