‘Ilunga'

Els dos principals arguments del PP per justificar el canvi de mentalitat d'una majoria de la societat catalana són l'escola i TV3. No els falta raó. Són pilars bàsics de qualsevol país normal. Per això el ministre Wert no va tenir manies a dir que la seva llei d'educació servia per “espanyolitzar els nens catalans”. I per això hi ha una batalla als tribunals per afeblir la immersió. Si analitzem la seqüència, veurem que primer hi ha l'intent de demonitzar alguna cosa i després es fa una llei per combatre-la. Sempre amb altres arguments, això sí. I, en el cas de la tele, ja hi havia hagut avisos. Alguns diaris han arribat a escriure que l'informatiu per a nens InfoK és “el No-Do de Mas”. I hi ha la cantarella continuada de la falta de pluralitat. Per tant, la decisió del Ministeri d'Indústria, que ahir va denunciar la Generalitat de manera preventiva, de tancar la meitat dels canals de la tele catalana, és una decisió telegrafiada. L'argument, com sempre, és un altre. En aquest cas, la reordenació de l'espai radioelèctric. Però, si això no es fa per afeblir la televisió en català en un àmbit on la proliferació de canals amb la TDT fragmenta molt més les audiències, com a mínim demostra la falta de sensibilitat ja coneguda per a un estat més plural des del punt de vista nacional i lingüístic.

Fa uns anys, es va preguntar a alguns lingüistes del món quina era la paraula més difícil de traduir. Va guanyar ilunga. És una paraula de la llengua txiluba, que es parla a la República Democràtica del Congo. La traducció que s'hi ha trobat és “una persona capaç de perdonar i oblidar un abús, capaç de tolerar-lo una segona vegada, però mai una tercera”. Sent generosos amb els greuges, a Catalunya cada vegada hi ha més ilunga. I no sé per què els estranya, perquè és evident que si Catalunya té un estat, també cometrà errors. Però almenys no serà hostil de sèrie.