Bufons lletjos

Això de detenir uns quants capsigranys que han escrit burrades a Twitter és una mera maniobra de distracció. No hi ha prou presons on tancar els qui transgredeixen verbalment el codi a través de les, així anomenades, xarxes socials, i faria falta un nou boom de la construcció per encabir-los a tots. La proesa permet al govern lluir un vigor que li manca en altres aspectes —tenim assassins pel carrer, però si a algun internauta se li escalfa la boca, pot acabar entre reixes— i aquell punt d'arbitrarietat que denota que això és un estat dels de tota la vida.

Temps era temps, en l'entorn dels poderosos hi havia la figura del bufó, que tenia el privilegi de parlar obertament sobre afers que el protocol o la llagoteria dels cortesans haurien impedit que transcendissin. Sempre ha estat un ofici arriscat aquest de dir en to seriós les coses agradables i en to de broma les coses terribles. Això s'ha democratitzat molt últimament. El poder no pas gaire; tot i la comèdia del sufragi universal, el lliure accés a la informació i el dret a la desfilada reivindicativa, el poder resta en mans dels qui els saben exercir. En canvi, de bufó a hores d'ara, gràcies a internet, ja en pot fer tothom, i cap col·legi professional no en regula la competència ni l'accés. El cable arriba a cada casa, i de cada casa pot sortir un estirabot que ressoni en el galliner global. Els quinze minuts de fama que postulava Andy Warhol concentrats en trenta segons i 140 caràcters. Rars són els qui ho aconsegueixen, però molts estan disposats a jugar-se la imatge de persona equilibrada que potser exageradament tenien fins llavors; amb l'amenaça d'un escorcoll policial i un judici per faltes no els pararan pas, ni ho pretenen seriosament.

Que la bona gent no pateixi; ens tenen tan entretinguts xafardejant i repartint flastomies, que l'últim que volen és deixar-nos sense la joguina. La llàstima és que, als bufons d'abans, si més no se'ls escoltaven; als d'ara, és que ni ho intenten, no fos cas que algú tingués raó. És el que té la democràcia, i treballar de franc.