Votar

No cal donar-hi més vol­tes, el que toca diu­menge és votar. Ja sé que les elec­ci­ons euro­pees no gene­ren entu­si­asme i pro­vo­quen reticències, poques espe­ran­ces i encara menys il·lusió. Pot­ser serà un vot de frus­tració, de ràbia, perquè bona part de la situ­ació econòmica i social que patim és con­seqüència de les polítiques d'aus­te­ri­tat i de con­tenció del dèficit dic­ta­des, sota la severa mirada de la can­ce­llera ale­ma­nya Angela Merkel, per la troica de Brus­sel·les i pel Banc Cen­tral Euro­peu (BCE) i accep­ta­des, sense dir ni piu, pels nos­tres governs. Unes polítiques que ens han lle­vat bona part de la con­fiança dipo­si­tada en el futur i han hipo­te­cat el de les gene­ra­ci­ons més joves. Unes polítiques que bene­fi­cien els forts i pena­lit­zen els dèbils.

La situ­ació és més que pre­o­cu­pant: un 22,1% d'atur el pri­mer tri­mes­tre d'aquest any; una dis­mi­nució de la població en més de mig punt per­cen­tual res­pecte al 2012, dava­llada que inclou els immi­grants que tor­nen a casa seva per manca de feina i els joves cata­lans que es veuen obli­gats a mar­xar a l'estran­ger per poder tre­ba­llar; milers de famílies des­no­na­des perquè no poden fer front a la hipo­teca; pre­ca­rit­zació labo­ral i dis­mi­nució de sala­ris; tan­ca­ment de peti­tes i mit­ja­nes empre­ses; una pressió fis­cal insu­por­ta­ble que redu­eix encara més el poder adqui­si­tiu de les clas­ses mit­ja­nes i popu­lars, etc. En con­tra­par­tida, uns bene­fi­cis i unes retri­bu­ci­ons immo­rals d'enti­tats finan­ce­res –inclo­ses les que han hagut de ser res­ca­ta­des amb els nos­tres impos­tos i que com a deri­vada han con­ver­tit el deute pri­vat en deute públic– i d'exe­cu­tius que són res­pon­sa­bles de la fallida d'aques­tes enti­tats; impu­ni­tat dels cor­rup­tes; una desi­gual­tat cada cop més acu­sada entre uns pocs rics i el crei­xent empo­bri­ment de la majo­ria de la població; la pro­li­fe­ració de polítiques autis­tes que s'allu­nyen pro­gres­si­va­ment de les aspi­ra­ci­ons dels ciu­ta­dans; etc. I, encara, amb la pers­pec­tiva de les elec­ci­ons de diu­menge, una UE pre­so­nera dels interes­sos dels estats i que ignora les neces­si­tats de les per­so­nes i dels pobles. Un capi­ta­lisme sense nord, des­bo­cat i sal­vatge que, sota el pre­text de la com­pe­ti­ti­vi­tat i el bene­fici, pretén arra­co­nar per sem­pre més un estat del benes­tar que era fruit de segles de lluita obrera i popu­lar i que pre­te­nia garan­tir a tots els ciu­ta­dans la igual­tat d'opor­tu­ni­tats i uns ser­veis mínims que incloïen la sani­tat, l'edu­cació i les pres­ta­ci­ons soci­als.

Cer­ta­ment, hi ha motius per a l'abs­tenció, perquè aquesta és l'Europa dels estats i dels buròcra­tes, de les desi­gual­tats i de la decadència. Així, el PIB mitjà per càpita (dades de l'Euros­tat del 2012 en euros) de 24.066 euros queda lluny del dels Estats Units, 37.775, i del del Japó, 34.112, i amaga pro­fun­des diferències: Bulgària, 5.093; Roma­nia, 6.159; Hon­gria, 9.168; Polònia, 9.278; i, a l'altre extrem, Luxem­burg, 75.862; Dina­marca, 41.444; Suècia, 40.177; Àustria, 34.176. Cata­lu­nya, 27.698.

I, això no obs­tant, diu­menge vota­rem. Ho farem amb la con­vicció d'avançar en la cons­trucció d'Europa ara que flo­reix l'euro­es­cep­ti­cisme de la mà d'una extrema dreta popu­lista, xenòfoba i racista. Ho farem perquè en el món glo­bal només garan­ti­rem els drets democràtics i les lli­ber­tats amb una Europa unida, forta, justa i solidària; perquè més Europa vol dir menys dependència dels interes­sos dels estats i més presència dels interes­sos dels ciu­ta­dans i dels pobles; perquè con­so­li­dar el pro­jecte euro­pe­ista vol dir apro­fun­dir en els valors democràtics que empa­ren el “dret a deci­dir” que l'Estat espa­nyol nega apel·lant a la Cons­ti­tució; perquè, en defi­ni­tiva, cal fer sen­tir la nos­tra veu en el marc d'una Europa de les naci­ons. Diu­menge cal tren­car la bar­rera de l'abs­tenció i apos­tar per opci­ons que defen­sen el dret a deci­dir i una sor­tida soci­al­ment justa de la crisi econòmica.