Padrins de Farners

Si al moment de llegir aquesta columna (gràcies!) et trobes voltant per Santa Coloma de Farners i encara és el matí, plega el diari, lector, i acosta't a la plaça de l'Ajuntament: els alumnes de tercer de primària de les escoles del poble t'hi tenen reservada una sorpresa... El 2001, la infatigable activista cultural Dolors Reig, juntament amb Jordi Vilamitjana i Jordi Dalmau –tots tres de l'Associació Amics de la Unesco de Girona–, va empescar-se una activitat ben singular: apadrinar cada any escultures urbanes. Era una manera de conscienciar la mainada sobre el perill de degradació que pot sofrir un patrimoni artístic aparentment inalterable. Des d'aleshores el projecte s'ha estès per Girona, Olot, Figueres, Quart, Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis i moltes altres poblacions. Però en cap ha arrelat tant com a Santa Coloma, gràcies al Centre de Recursos Pedagògics, que va saber implicar-hi tots els centres escolars de la ciutat. Ho pots seguir a http://www.xtec.cat/crp-santacolomaf/apadrinem/apadrinem.htm. Ja són vuit anys i vuit les escultures que han escoltat aparentment impertèrrites (que ningú és de pedra...) la lectura solemne de l'acta de compromís de “conèixer, respectar, vetllar, mantenir i divulgar” el monument. Després de signar-la tots els delegats escolars, la cosa acabarà amb una xocolatada, però entremig els mestres hauran treballat un acte en secret. Tant pot ser l'actuació d'una cobla de sardanes, com la confecció d'un gran escut floral o la presència inesperada del mateix autor.

Si hi ets, segur que t'ho passes bé. Això sí: sàpigues que des d'avui mateix l'escultura Simbologia, de l'escultor Martí Sabé, ja té una patrulla cívica que la vetllarà. Poca broma, doncs. Es mira i s'admira, però no es toca (gaire). Josep Pla deia que cap ciutadania com la romana sap conviure tan bé i amb tanta naturalitat amb el seu patrimoni cultural. I potser sí. Acostumats com estan a conviure amb un entorn mil·lenari, potser allà tenen assumit que si bé res no és etern –ni la pedra, ni el marbre– la ciutat els sobreviurà facin el que facin i s'hi posin com s'hi posin. Però hi ha un patrimoni no tan reverenciable que també es mereix veure passar unes quantes generacions. Mira, aquests nens n'estan aixecant acta... I deixa el diari, coi, que t'estàs perdent la sorpresa!