Ca montes
Tobeña
Adolf Tobeña va participar l'altre dia en un acte d'UPD a Madrid. Ho va fer al teatre Alcázar, un nom ben apropiat!, al costat de la candidata catalana d'UPD, Teresa Giménez Barbat. El cas és que el senyor Tobeña, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona i persona coneguda per les seues aparicions sobretot als mitjans públics catalans, va delectar els nacionalistes espanyols amb la conferència La comunió independentista, neuropsicologia del gregarisme nacional.
Segons afirma el partit, el doctor Tobeña “hi va presentar dades aportades per la genètica, la psicologia social i la neuroimatge dels biaixos i afectes progrupals que permeten aprofundir en la recerca dels sistemes neurals que nodreixen i enforteixen els nacionalismes identitaris”. Home, original sí que és el tema.
Supose que he d'entendre que això que el doctor Tobeña defensa ara és que ens hem tornat de sobte sobiranistes, com a país, per causa d'alguna mena de trastorn en els mecanismes neuronals. És certament l'explicació més rebuscada que he trobat fins ara, però hi ha gent capaç de defensar qualsevol cosa. Ni política, ni economia, ni sociologia, no res explicaria millor la conversió del país a la “comunió independentista” que un trastorn neurològic. Bona aquesta. Bona sobretot per dues coses. La primera, que se suposa que això es deu poder corregir o fins i tot extirpar. I, en tot cas, si el lector té una mica de mala bava ja pot imaginar-se el senyor Tobeña reconvertit en un èmul del doctor Mengele a la recerca d'una obscura explicació física dels fenòmens socials. La segona, però, és més divertida encara. Si és cert que el doctor Tobeña creu que els nacionalismes identitaris (n'hi ha de no-identitaris?) responen a explicacions físiques, aleshores simplement no cal discutir de res. Ells estan perduts. Com pensen guanyar? Si la raó no ens pot convèncer de res, de quina manera pretenen alterar la nostra consciència i convèncer-nos que ens convé seguir dins Espanya?