El gran Rus

Ahir les emissores i la gran família digital i social se'n feien un tip de riure. El gran Alfonso Rus, alcalde de Xàtiva, president de la Diputació de València i president “provincial” del PP, en va deixar anar una en un míting de l'alçada del seu castell amb el no menys gran Arias Cañete que va fer empal·lidir els micròfons: “O el voteu o vos pegue una pallissa.” L'ocurrència va ser molt celebrada entre la concurrència, en bona part també gent de got i ganivet. Taverna rural festiva. Entre la correcció política catalana habitual n'hi ha que es van exclamar al cel i acusaven Rus de “fomentar la violència”. No és això, companys, en aquest cas, almenys. L'alcalde i bipresident fomenta la brofegada i l'analfabetisme. I això no té tanta importància, encara que en tingui molta. Però aquest no és el Rus més perillós. El Rus més lamentable és aquell que persegueix l'actor Xavi Castillo, perquè gosa burlar-se'n. O el que no permet que Raimon actuï al teatre municipal de la seva ciutat. A Xàtiva hi ha el carrer Blanc i hi havia una mare que sempre esperava Raimon. Al carrer Blanc no hi ha ni una trista placa que ho recordi. I la cosa té nassos, ara que fins i tot Esperanza Aguirre proclama en els mítings “Nosaltres no som d'eixe món”, la lletra d'un cantant que ella creu perseguit a Catalunya. A Catalunya? He, he. La senyora Aguirre i el senyor Ros haurien de consentir que Raimon actués a Xàtiva. I aplaudir-lo i seguir-ne les lletres. O els contractes, Rus, o et donarem la pallissa...