Com si fossin plebiscitàries
Les eleccions al Parlament Europeu d'avui en cap cas són unes eleccions plebiscitàries a Catalunya, però com si ho fossin les agafarem. No ho són perquè demà serà dilluns dia 26 i, tret de la ressaca política derivada dels resultats, no hi haurà declaració d'independència i el procés seguirà fent camí cap a l'Onze de Setembre i el referèndum del 9 de novembre. I, tanmateix, les eleccions d'avui tenen un punt de plebiscitàries perquè els resultats, des de la participació als percentatges de cada partit i al repartiment dels escons, s'interpretaran en clau sobiranista.
La primera qüestió a valorar serà la participació. No serà una dada determinant per a la viabilitat del procés, però una participació notable, sobretot en comparació amb la que hi hagi hagut a la resta de l'Estat espanyol, tindrà un valor d'aval de cara a Brussel·les i servirà per a exhibir múscul i voluntat europeista. En aquest sentit, que les peticions de votar per correu hagin crescut a Catalunya un 45 per cent respecte de les de l'any 2009, mentre que a Espanya han caigut un 4,5 per cent, és un primer senyal positiu en un context de caiguda constant dels índexs de participació a les eleccions europees i pot voler dir que la societat catalana manté la mobilització i es pren aquestes eleccions com una oportunitat més per a mostrar al món el seu compromís amb el procés de transició nacional i la seva voluntat de decidir el seu futur polític. Que a Escòcia s'estigui vivint una efervescència semblant en relació amb la resta de la Gran Bretanya, trobo que és un punt a favor d'aquesta conclusió. Que de les 165.000 peticions de vot només 10.000 s'hagin pogut exercir, és una vergonya i un escàndol, però no nega la sensació que els catalans són conscients de què es juguen avui.
La segona qüestió, els percentatges i els escons obtinguts per cada partit, és més delicada i tindrà la transcendència que els partits li acabin atorgant a partir de demà. Tant de les enquestes com dels resultats se n'hauria de fer una lectura relativa i prudent perquè amb un 40 per cent de participació prevista, cap dels sondejos que s'han fet es poden prendre per fiables, i perquè aquest mateix percentatge aconsella no fer extrapolacions de cara a futures conteses electorals que ara mateix no podem saber en quin context polític i nacional es faran. Això no treu que els resultats s'hauran de llegir en clau interna catalana i no pas espanyola ni encara menys europea. En un primer nivell d'anàlisi hi haurà els resultats dels partits que estan a favor del dret a decidir i dels unionistes i, en un segon nivell, si ERC aconsegueix vèncer CiU, com algunes enquestes han detectat.
A hores d'ara ja sabem que el govern espanyol juga la carta del descarrilament del procés d'independència a partir de la derrota de la CiU del president Artur Mas. La seva ceguesa és inaudita, però es creuen que una victòria d'ERC causarà una rebel·lió al si de CiU i, en conseqüència, liquidarà el procés.
La seva ceguesa és inaudita. Tot i això, em sembla clar que havent posat per davant els seus interessos particulars, en no haver estat capaços de posar-se d'acord per a constituir una candidatura única, els partits sobiranistes han deixat passar una oportunitat immillorable per a donar una empenta al procés d'independència. I trobo que el desenvolupament de la campanya electoral val com argument a partir del moment en què, per a diferenciar-se l'un de l'altre, a última hora s'han hagut de tirar pel cap vídeos i declaracions que més que enfortir-los i distingir-los, els afebleixen i assemblen.
