El convergent reversible

Igual que el remei definitiu contra la calvície, l'anglès sense esforç o el ieti, a Madrid ha irromput un mite urbà que està causant sensació a despatxos, redaccions, passadissos i reservats dels restaurants: el convergent reversible. Com sol passar en aquests casos, molta gent afirma saber-ne l'existència però les proves sempre són tangencials o estan desenfocades.

Però anem a la criptozoologia madrilenya. Curiosament, el convergent reversible no és un espècimen peculiar, sinó que caracteritza la mitjana del partit que va fundar Jordi Pujol. El seu hàbitat és un càrrec de nul·la utilitat social, però forta connotació ètnica. Sotsdirector general de botifarrades sardanistes, per exemple. O tinent d'alcalde de castellers i calçots, suposem. Cobra molt, no fa res i només respon a estímuls cognitius que li entrin via TV3. Fins aquí, la descripció clàssica.

I per què s'ha posat de moda el convergent reversible? Doncs per això, per la seva reversibilitat. Es tracta d'un personatge que en qualsevol moment pot tornar a convertir-se en el Sazatornil de L'escopeta nacional i pactar una tercera via a canvi d'unes ratlletes al BOE i un parell de copets a l'esquena. El convergent reversible és el català dels acudits, per això li tenen tant afecte. Però, lamentablement per a ells, el convergent reversible no existeix. No hi haurà un cop de palau contra Artur Mas, ni cap conseller està negociant d'amagat una rendició a canvi de conservar el seu càrrec i el dels amics. Els militants i votants de Convergència –i la immensa majoria dels d'Unió– han estat al carrer i són indistingibles dins d'un catalanisme polític que s'ha sobiranitzat per sempre més.

No, el convergent reversible només viu dins la seva ment. O sigui que, a l'hora de la veritat, es quedaran calbs, sense saber anglès i descobriran que el ieti se'ls ha fet sobiranista. Per cert, demà hi haurà paperetes de CiU, ERC i ICV a tot arreu.