Dades contra insinuacions
El govern espanyol té una sèrie de mantres que fa circular per posar la por al cos de la gent. Un és aquell que afirma que el procés independentista està fent mal a l'economia catalana i que encara en faria molt més si arribàvem a la independència.
Però els fets desmenteixen de manera rotunda aquesta informació. Més aviat passa el contrari. Enmig del procés sobiranista, les inversions estrangeres a Catalunya estan arribant a xifres rècord, fins i tot tenint en compte que la crisi és un notable factor de distorsió a l'hora de fer comparacions.
Segons dades del mateix govern espanyol fetes públiques aquesta setmana, Catalunya, el 2013, va atreure tanta inversió estrangera en indústria manufacturera com el 2005; és a dir, com abans de l'inici oficial de la crisi.
Concretament, el 2013 les empreses estrangeres van invertir a Catalunya 1.365 milions d'euros en indústries manufactureres, dades que són especialment significatives. Especialment significatives perquè impliquen no un flux de capitals i inversió només, sinó la creació o l'adquisició de béns immobles, maquinària, etcètera. No sembla, vist així, que els inversors estrangers tinguen gaire por, per no dir cap, a l'hora d'invertir en aquest país, ni tan sols a la vista de les repetides, i repetitives, amenaces que pronuncia el govern espanyol.
La dada és més contundent encara si la comparem amb la resta de dades de l'Estat. En el conjunt de l'Estat, inclòs per tant el Principat, les inversions estrangeres van caure un 38 per cent.
A Catalunya, però, van augmentar respecte del 2012. Concretament, un 13 per cent. Situació que contrasta de manera notable amb el resultat que aconsegueix... Madrid. La capital espanyola perd el 2013, en referència al 2012, un 63 per cent de les inversions, xifra més que notable. Per darrere, però molt i molt lluny, vénen Galícia i Aragó, amb inversions de 162 i 59 milions d'euros respectivament –contra els 1.365 de Catalunya.
Dades, doncs, contra insinuacions. L'Estat viu en una realitat paral·lela que potser creu que es farà realitat només a base d'invocar-la. Però això no és així. La realitat, especialment qualsevol realitat que siga contrastable amb dades, existeix amb independència de la nostra voluntat. I això es pot plasmar fàcilment en gràfics i dades.
Podem especular, en el sentit més noble de la paraula, sobre els motius i les raons de l'interès dels inversors estrangers. Personalment, crec que precisament la possibilitat que un nou estat aparega a Europa és una de les causes d'aquesta atracció. Només és una teoria, però, a diferència de la de l'Estat, no entra en contradicció amb les dades
