Encara més?

El PP a Espanya ha fet el paperina. Ha perdut vuit eurodiputats. Apa, a rebentar de salut! La conclusió que n'han extret els seus dirigents és que el saldo és magnífic. Colossal. Perquè “només a Espanya i a Alemanya els seus governs han guanyat les eleccions”. Qui no es conforma és perquè no vol. La fragmentació del mapa polític i l'aparició de fenòmens inquietants –inquietants per al PP, alguns, i inquietants per a tothom, alguns altres– no els mou ni una neurona. Potser perquè en tenen poques. O perquè les tenen al bany de testosterona. Per tant, gallegen més encara. El PP a Catalunya ha seguit el mateix deixant de glòria. Una calamitat també. Els populars catalans han reduït gairebé a la meitat el vot comptat en aquestes eleccions al Parlament Europeu. Quina conclusió n'han tret els seus dirigents? Encara pitjor. Ahir la seva presidenta va fer examen de consciència. Segons Alícia Sánchez-Camacho, han vingut mal dades perquè “molts votants s'han pogut sentir desemparats davant l'increment del procés independentista. Ha estat un avís. I tant al PP com al PPC en prenem nota”. Glups! Quina nota? Nota agressiva, no cal dir-ho. L'ofensiva contra la gent sensata i cordial que considera que aquest país és un país amb drets de país encara serà més bèstia. La “presència de l'Estat”, com la qualifica la delegada María de los Llanos de Luna, es farà més efectiva a partir d'ara. Als jutjats i a les comissaries, bàsicament. Que tremolin les estelades. De Madrid vénen, amagueu els ànecs!