Opinió

El BCE s'ho pren amb calma

La mesura definitiva és una injecció generalitzada de liquiditat a l'economia, però no sembla que la vulgui utilitzar al juny

Sem­bla que el BCE seguirà, de moment, una estratègia gra­du­a­lista per fer front al perill de la deflació. Les dades indi­quen que la zona euro s'està apro­pant a la deflació. La inflació de tota la zona va caure fins al 0,7% en ter­mes intera­nu­als el pas­sat mes d'abril, clara­ment per sota de l'objec­tiu del 2%. La inflació intera­nual ja fa uns quants mesos que està per sota de l'1%, des de l'octu­bre de l'any pas­sat. Alguns països de la perifèria, com Espa­nya, ja s'han situat en algun moment en taxes anu­als d'inflació infe­ri­ors a zero. I el que és pit­jor, l'acti­vi­tat agre­gada de tota la zona segueix alen­tint-se, a causa del menor crei­xe­ment dels països del nucli, inclosa Ale­ma­nya. Si bé la crisi de la ZE en el seu ves­sant de crisi de deute públic sem­bla superada, es manté la crisi quant a la difi­cul­tat dels països de la zona per recu­pe­rar l'acti­vi­tat econòmica habi­tual.

En un esce­nari com aquest, el BCE no es pot que­dar al marge. Des de l'esclat de la crisi l'any 2008 el paper del BCE ha estat molt menys actiu que el d'altres grans bancs cen­trals, però donada la difi­cul­tosa recu­pe­ració econòmica de la ZE acom­pa­nyada de deflació, caldrà que pren­gui mesu­res més con­tun­dents.

En la seva pro­pera reunió, del 5 de juny, el con­sell de govern del BCE, molt pro­ba­ble­ment, anun­ciarà diver­ses mesu­res per llui­tar con­tra la deflació. Reduirà el tipus d'interès ofi­cial, el que cobra als bancs quan els dóna crèdit, del 0,25% pre­sent al 0,15-0,10%. Fixarà un interès nega­tiu per als dipòsits que els bancs guar­den al BCE, per tal d'incen­ti­var que els bancs donin sor­tida a tota la liqui­di­tat que reben del banc cen­tral. I també és pro­ba­ble que anunciï la que seria la mesura més impor­tant: algun tipus d'injecció de crèdit, de mag­ni­tud con­si­de­ra­ble, enca­mi­nada a aug­men­tar el flux de crèdit dels bancs cap a famílies i empre­ses. L'aug­ment d'aquest flux és una con­dició indis­pen­sa­ble per a la recu­pe­ració econòmica a l'Europa del sud. El BCE dona­ria crèdit als bancs a canvi que aquests li entre­gues­sin com a garan­tia actius rela­ci­o­nats amb el crèdit a famílies i peti­tes i mit­ja­nes empre­ses. Serien crèdits abun­dants, a un ter­mini llarg de temps (com a mínim tres anys) i a un tipus d'interès molt pro­per a zero. De fet, seria l'equi­va­lent a una sub­venció al crèdit cap a famílies i empre­ses. Però una sub­venció que no cal­dria pagar amb els nos­tres impos­tos, sinó que con­ce­di­ria el BCE “fabri­cant” bit­llets. Aquesta “fabri­cació” de bit­llets és, en teo­ria, molt infla­cionària; però en vista del perill de la deflació, pre­ci­sa­ment es tracta de gene­rar inflació.

Es trac­ta­ria d'una mesura simi­lar a la uti­lit­zada al desem­bre del 2011 per faci­li­tar la com­pra de deute públic per part dels bancs dels països de la perifèria, sobre­tot Itàlia i Espa­nya, que esta­ven pagant uns interes­sos molt ele­vats per ven­dre els seus bons en els mer­cats (les famo­ses pri­mes de risc). En aquell moment el BCE va posar a dis­po­ni­bi­li­tat dels bancs una quan­ti­tat pro­pera al bilió d'euros en crèdits a tres anys a un interès molt baix, que els bancs van uti­lit­zar per com­prar deute públic de països de la perifèria de la zona. LTRO son les ini­ci­als en anglès d'aquest tipus de crèdits. Però van resul­tar ser una mesura insu­fi­ci­ent per solu­ci­o­nar la cri­sis del deute públic: les pri­mes de risc es van reduir durant dos o tres mesos però al juliol del 2012 la crisi tor­nava a tro­bar-se en un punt àlgid. Van ser necessàries altres mesu­res. També ara, aquesta injecció de crèdit amb un propòsit defi­nit pot que­dar curta. No és segur, per exem­ple, que pugui fer depre­ciar l'euro i afa­vo­rir les expor­ta­ci­ons. Ni en gene­ral que pugui gene­rar inflació, allu­nyar l'eco­no­mia de la deflació i incen­ti­var l'acti­vi­tat econòmica.

La mesura defi­ni­tiva seria la com­pra mas­siva, per part del BCE, de bons de deute públic i d'empre­ses durant un període llarg de temps i en grans quan­ti­tats. És a dir, una injecció gene­ra­lit­zada de liqui­di­tat a l'eco­no­mia. El que en anglès ano­me­nen QE (quan­ti­ta­tive easing). Afor­tu­na­da­ment, sabem que aquesta mesura fun­ci­ona, la Reserva Fede­ral nord-ame­ri­cana l'ha emprat amb èxit. En pre­visió que la injecció de crèdit quedi curta, Mario Draghi podria anun­ciar, el mateix 5 de juny, que si la inflació con­ti­nua apro­pant-se a zero i l'acti­vi­tat con­ti­nua alen­tint-se, el BCE està dis­po­sat a tirar enda­vant una injecció gene­ra­lit­zada de liqui­di­tat (una QE).

Però no sem­bla que vul­gui uti­lit­zar una QE ja aquest pro­per mes de juny i ho podria pos­po­sar fins al mes de setem­bre. El BCE s'ho vol pren­dre amb calma, doncs, i veure si el pri­mer paquet de mesu­res ja és sufi­ci­ent per allu­nyar el perill de la deflació. Espe­rem que no sigui una calma exces­siva: si la deflació es con­so­lida, al setem­bre cal­dria una injecció encara més gran i per un període de temps més llarg.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.