Catalunya vota diferent

Els resultats de les eleccions europees de fa exactament una setmana van sacsejar el continent, amb l'auge de l'extrema dreta a molts països i la desfeta inapel·lable del bipartidisme a Espanya. En el cas de Catalunya, moltíssims mitjans de comunicació dels cinc continents es van fer ressò de la victòria de les forces polítiques partidàries de la consulta del 9-N i fins i tot del primer triomf d'ERC des dels anys trenta del segle passat. En gairebé tots els casos, es posava de manifest el retrocés dels partits unionistes i de la clara aposta de l'electorat català pel procés sobiranista.

L'agència de notícies francesa AFP, en un cable publicat per nombrosos mitjans d'arreu del món, explicava que “Els independentistes d'esquerra d'ERC guanyen les eleccions europees davant la coalició del president Artur Mas. La participació augmenta 10 punts, més que a Espanya i Europa. Mas afirma que no hi haurà ni un pas enrere en el procés d'autodeterminació.”

El diari britànic The Guardian destacava: “La sorpresa va venir de Catalunya, on la participació va saltar més del 10 per cent. La regió, el govern de la qual impulsa un referèndum d'independència, ha estat advertida per molts crítics que podria quedar fora de la UE. Artur Mas va destacar que els partits que donen suport al referèndum han incrementat el nombre d'escons al Parlament Europeu, i que tot va endavant.”

L'agència Reuters també en destacava l'alta participació, que “va ser particularment forta a Catalunya, la regió del nord d'Espanya amb un creixent moviment separatista, el líder de la qual està impulsant un referèndum d'independència al novembre.”

El rotatiu nord-americà The Wall Street Journal informava: “Els votants catalans van tenir una participació molt forta per fer el partit independentista més vell, ERC, el més votat per primer cop des dels anys trenta. El debat independentista ha sacsejat el mapa polític català i va ferir els dos partits espanyols majoritaris, oposats a la independència.”

També parlava de la singularitat catalana el Frankfurter Allgemeine alemany: “L'excepció va ser la participació a la regió de Catalunya: enmig de l'acalorat debat sobre el referèndum d'independència a la regió del nord-est espanyol, al novembre, l'índex de participació va augmentar en una xifra sense precedents del 10 per cent.”

El matutí mexicà La Jornada destacava el resultat dels republicans: “Els independentistes d'esquerra d'ERC han guanyat aquest diumenge les eleccions europees, uns comicis marcats pel referèndum d'autodeterminació que els nacionalistes volen celebrar el 9 de novembre. Catalunya ha registrat el major increment de participació d'Espanya, animada pel desafiament independentista.”

A Itàlia, Il Messaggero també posava el focus en Esquerra, i detallava: “A Catalunya, el partit independentista republicà ERC per primer cop des del retorn de la democràcia ha estat el partit més votat de la regió.”

Diário de Notícias, de Portugal, feia una magnífica síntesi de tot plegat: “Les forces pro independència de Catalunya conquereixen la majoria absoluta, amb el 55,82% dels vots, 18 punts més que el 2009, mentre que els dos grans partits espanyols són fortament penalitzats.”

El grup informatiu rus RT aprofitava el resultat de les eleccions europees per explicar que “històricament Catalunya, que ja gaudeix d'una autonomia significativa de Madrid, ha estat una de les regions més pròsperes i la població s'ha ressentit d'haver d'enviar els seus impostos a la capital per ajudar les àrees més pobres de l'Estat”. Les raons de caire econòmic es resumien en un altre article titulat “Breaking bad: Separatistes o pioners del futur dels microestats?”, que explicava: “La potència econòmica que és Catalunya és una nació econòmicament pròspera atrapada en la burocràcia espanyola. Els ciutadans, exasperats pel control de Madrid, han convocat un referèndum d'autodeterminació per al 9 de novembre.”