Fragilitat

Com una figu­reta de vidre, com la banya d'un uni­corn de vidre, la fra­gi­li­tat ens acom­pa­nya en cada una de les nos­tres pas­ses. Pot ser una altra manera de par­lar de la moderna soci­e­tat líquida de Bau­man, o dels valors tous, la fra­gi­li­tat marca les hores. La figu­reta és la que llu­eix a El zoo de vidre que va escriure Ten­nes­see Willi­ams, i que diri­geix de manera bri­llant Josep Maria Pou al Tea­tre Goya. Tensió i fra­gi­li­tat, en les rela­ci­ons d'aquest qua­dre fami­liar que pre­si­deix Amanda, la mare que fa Míriam Iscla, i els fills Tom i Laura, Daf­nis Bal­duz i Merit­xell Calvo, i Peter Vives en la pell de Jim el pre­ten­dent. Una família aban­do­nada pel pare, el pes d'una mare sobre­pro­tec­tora, i la coi­xesa de la filla. Un qua­dre dramàtic, amb rela­ci­ons que es tren­quen. Un clàssic que a Ten­nes­see Willi­ams, al 1944, li va valer la fama. Del retrat d'aque­lla fra­gi­li­tat en va treure un bene­fici sòlid. Gai­rebé com en un efecte rebot.

Aquests dies en què Bar­ce­lona, espe­ci­al­ment els seus joves, es mou entre el Pri­ma­vera Sound i el Pri­ma­vera Sants, eti­queta que ha fet for­tuna a la xarxa, la fra­gi­li­tat sem­bla covar totes dues con­cen­tra­ci­ons, de signe con­trari i abso­lu­ta­ment radi­cal. De fet són models alter­na­tius i opo­sats. El de Can Vies, i el movi­ment ocupa que explora una altra manera d'enten­dre no només la soci­e­tat, sinó l'oci i la cul­tura. I l'altre un fes­ti­val musi­cal, que con­cen­tra mas­ses a cops de caps de car­tell de ressò pla­ne­tari, i que genera un flux econòmic que fa del con­sum cul­tu­ral una indústria, un negoci. És clar que dins dels fes­ti­vals sem­pre hi ha qui fa música amb la idea de tren­car la con­venció, de sonar fora del sis­tema i les modes. Una altra cosa és la violència, una esca que es des­en­ca­dena com un xoc de legi­ti­mi­tats d'actu­ació. Filòsofs com l'eslovè Sla­voj Zizek, autor de l'assaig Violència, diuen que en el dis­curs del política­ment cor­recte s'amaga una extrema violència. I pot­ser amb la mateixa capa­ci­tat de com­bustió. Caldrà tro­bar un dis­curs que ens n'allu­nyi, fràgils com som.