Artur Mas parla clar als empresaris

Quan Pedro Fontana, aleshores president de Banca Catalana i del Cercle d'Economia, va traslladar les jornades econòmiques de Lloret de Mar a Sitges, li vaig demanar per quins motius havia fet aquest canvi. La resposta fou que l'hotel de Sitges oferia millors condicions, especialment d'allotjament, que el de Lloret i em comentava que segurament el millor de les jornades eren les trobades informals que es feien als vespres, un fet que les infraestructures de Lloret no permetien. Ara Lloret de Mar té capacitat suficient per fer aquestes jornades i amb una oferta de qualitat important, però en aquell temps no era així.

Explico aquesta anècdota per ressaltar que, de sempre en aquestes jornades, el món discret de les trobades, el submón, eren una part molt important perquè de portes enfora la diplomàcia i el políticament correcte que sempre ha tingut el Cercle d'Economia no permetia fer expressions i anàlisis públicament contundents. Era temps que calia quedar bé amb tothom. De fet, ha hagut d'arribar a la presidència per primera vegada, no un empresari ni un executiu, un eminent professor per veure que els temps estan canviant. L'estil de formes moderades però directes del professor Antón Costas ha donat al Cercle un nou aire i avui és més proposador que no pas reactiu.

Haig d'advertir que a l'hora d'escriure aquest article, dissabte al matí, encara no ha intervingut el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, però la interpel·lació directa que va fer el professor Costas al president Mas, insistint en la negociació, haig de suposar que també la farà a Rajoy, que és qui s'hi nega. També per primera vegada el Cercle ha deixat clar que “una consulta legal i ben informada és valida”. Un pronunciament que mai, fins ara, no s'havia fet amb tanta claredat.

Si continuem amb aquesta atmosfera de dir les coses clares, i tal com ens té acostumat el president Mas, que mai no modula els discurs en funció d'on parla, va dir als empresaris que hi assistien que no feien les coses prou bé i molt menys de cara al futur. I els va fer un benchmarking, una tècnica de gestió empresarial, i és una mena de comparació amb la competència, i molt especialment amb la que va millor que nosaltres. I els va posar sobre la taula la comparació en inversió d'R+D+I, i va agafar l'estat de Baden-Württenberg. Aquest estat alemany de 10,7 milions d'habitants inverteix el 5% del PIB en recerca, de la qual l'1% és pública i el 4% privada, mentre a Catalunya invertim l'1,7 % del PIB, dels quals l'1% és públic i només el 0,7% és privat. És a dir, Catalunya inverteix el mateix percentatge del PIB que Baden-Württenberg, però el que falla de veritat és la inversió de l'àmbit privat.

A través de Cristian Segura en el Matins de Catalunya Ràdio vam saber que aquestes evidències del president Mas van caure malament a certs empresaris, segons podem entendre de les seves respostes. Antonio Zabalza, president d'Ercros, va admetre que el nostre sector industrial, tecnològicament i de valor afegit, està molt per sota de l'alemany. I el més ressentit amb les paraules del president va ser Francisco Benítez, president de Siemens, ja que va emprar allò que diuen que la millor defensa és un bon atac. I la resposta que va fer a Cristian Segura és que el que ell esperava és que el president hagués anunciat més retallades per invertir en recerca.

Sigui com sigui, és bo que comencem a dir-nos les coses clares i que si els empresaris accepten que el nostre nivell tecnològic i de valor afegit és baix, que ho és, l'únic camí que hi ha és precisament que inverteixin en R+D+I. Ser empresari en el segle XXI amb les mateixes empreses i els mateixos criteris del segle XX és un suïcidi, i alguns empresaris sembla que s'hagin instal·lat en el seu espai de confort de l'immobilisme, quan tot el món es mou. Artur Mas els ho va dir ben clar.