Monarquia? República?

Potser el nou monarca espanyol –Felip VI, ai!– arribarà a ser el detonant perquè les altres institucions de l'Estat es “modernitzin”. “Modernitzar”, ací, vol dir homologar o civilitzar. Aquells que consideren que la supervivència d'Espanya comporta una reforma immediata de l'aparell –o artefacte– que la sustenta poden concebre aquesta esperança. De més verdes en maduren i qui no es conforma és perquè no vol. Potser l'abdicació de Joan Carles I portarà implícita una reacció social que aconseguirà que el president Rajoy accepti convocar una consulta sobre república o monarquia. De més verdes, encara, en maduren. Potser tot plegat no serà més que fum –ni foc– d'encenalls i tot continuarà com fins ara amb un jove i dinàmic monarca. De les tres hipòtesis, la tercera té tots els números de la rifa borbònica. Sigui com sigui, aquesta és la magrana que ara acaba d'obrir a Espanya l'abdicació del rei. Hi haurà debat, hi haurà protestes, hi haurà proclamacions i hi haurà esperances. El que no hi hauria d'haver de cap manera és que a Catalunya la il·lusió de la majoria del poble català cedeixi davant la il·lusió de la minoria del poble espanyol. Seria una trampa i una calamitat que ara molts catalans es creguessin la divisa que ahir encunyaven alguns súbdits: “monarquia federal”. Que tot plegat sigui una maniobra de distracció. “Monarquia? República? Catalunya!”, proclamava Francesc Cambó el 1919. Cambó va acabar com a ministre i la república va acabar com va acabar. Monarquia? República?