Va d'abdicacions

El fet de que ahir el Borbó va agafar en pilotes a tothom o quasi tothom, no ens ha de fer oblidar, que el fet de l'abdicació, forçada o no, es un fet més usual del que sembla a la dinastia dels Borbons. Ja el primer, l'inoblidable, Felip V, conegut segons alguns, per L'Animósva abdicar de manera sorprenent amb el seu primogènit, Lluís I, el gener de 1824, però una inoportuna verola se'l va endur prematurament l'agost d'aquest mateix 1824. Va regnar només 229 dies i si exceptuem Felip El Bell, es el rei que menys temps ha durat.

Fins el 1808, no es va produir cap més abdicació, però aquesta no fou voluntària, sinó que Carles IV, es va veure forçat a abdicar amb el seu primogènit Ferran VII, conegut com El traïdor o com li deien els castellans “Felón”, gran amant de les curses de toros, i un dels personatges més sinistres i caragirat de la història d'Espanya. Poc li va durar l'alegria al Felón, ja que forçat per Napoleó, primer va tornar la corona a Carles IV i aquest en agraïment la va cedir a l'emperador francès, en unes escenes vergonyats, amb diners i prebendes pel mig i la reina mare que en un arranc d'amor maternal, va demanar a Napoleó que afusellés a Ferran VII, fet que no es va produir. Ferran VII va tornar a regnar i va morir tranquil·lament al llit el 1833 deixant la corona a la recent nascuda i futura Isabel II. Aquesta si que no va abdicar. Al llarg dels seus 25 anys de regnat, va aconseguir que tiris i troians, malgrat que alguns havien gaudit dels favors reials, es posessin d'acord i després de la revolució de 1868, va ser destronada als 38 anys d'edat i va marxar a l'exili, on el 25 de juny de 1870, va abdicar en el seu fill, Alfons, futur Alfons XII, al que una tuberculosi, li va impedir arribar a la trentena i va morir abans que nasqués el seu tercer fill legítim, Alfons XIII, tot i que en va deixar uns quants d'il·legítims.

Alfons XIII, rei des del dia que va néixer, es va guanyar entre altres el malnom de l'Africà. Com la seva àvia, Isabel II, amb la seva actuació política i els seus Borboneos va anar fent amics, com Antoni Maura i Niceto Alcalá Zamora, va donar suport a la dictadura de Primo de Rivera i té l'honor de que en unes eleccions municipals, les d'abril de 1931, la gent ens comptes de votar alcaldes i regidors, va votar entre ell i la República i va guanyar la República. Va marxar a l'exili i vivia tan lluny de la realitat que quan va desembarcar a Marsella, va preguntar si la gent l'enyorava i es manifestava pel seu retorn. Aquest no es va produir mai i va morir a Roma el 28 de febrer de 1941. Poc abans de morir va renunciar als seus drets a la corona en el seu tercer fill Joan de Borbó, que té en el seu currículum el fet de ser fill de Rei i pare de Rei, però mai va ser Rei. I es que Franco va preferir el fill al pare. L'any 1977 Joan va renunciar al seus drets dinàstics en el fins ahir rei, Joan Carles I. Ara que aquest tornarà a tenir temps lliure, jo dels elefants no estaria tranquil.