‘Garbo' i el fals Monty

Ales 21 hores de l'1 de juny de 1944, un locutor francès de la BBC va recitar un vers: “Les sanglots longs des violons de l'automne...” Era el primer vers de la Cançó de tardor de Verlaine i fins i tot el cap de l'Abwehr, Wilhelm Canaris, sabia que aquell vers seria emès el primer dia o el dia quinze d'un mes indeterminat i que seria la primera part del missatge que anunciaria la invasió de les tropes angloamericanes. A les 00.15 hores del 6 de juny del 1944, els exèrcits nord-americà, canadenc i britànic iniciaven l'operació Overlord, un desplegament naval gegantí que partia dels ports del sud del Regne Unit amb la missió de desembarcar als 80 quilòmetres de platges de la Normandia ocupada pels nazis. L'operació militar que conduiria a l'alliberament d'Europa va implicar proeses tècniques, com ara els ports Mulberry que Churchill va ordenar construir com a rèplica al port de Dover per ser enviats a Normandia per mar (els vestigis són visibles a Arromanches encara avui), però darrere l'escenari va comptar en dies previs amb dos actors que van realitzar els papers més transcendentals de les seves vides i que van resultar claus per a l'èxit del dia D.

Meyrick Edward Clifton James era un actor australià que, després d'haver combatut a la batalla del Somme durant la Primera Guerra Mundial, vivia de conquistar papers als teatres de Londres. Al final d'una representació de Quan els cavallers eren agosarats al Comedy Theatre, un fotògraf del diari News Chronicle se li va acostar. “Sap que és idèntic a Montgomery?”, li va dir el fotògraf. I Clifton James es va prestar al joc del fotògraf: posar-se una boina per ser retratat. El 14 de març del 1944, el News Chronicle publicava una juguesca en portada: la foto de Clifton James i un peu que rebatia el lector que hi veiés el Montgomery real: “S'equivoca...”

Aliens a anècdotes teatrals, els serveis secrets britànics van idear l'operació Copperhead: com que el general Montgomery seria el comandant terrestre de les tropes aliades durant la invasió del dia D, si un actor doble de Montgomery era vist dies abans del dia elegit en algun indret del Mediterrani, això despistaria l'Alemanya de Hitler.

Un dels elegits per buscar un fals Monty va ser el capità Stephen Watts, que recordava haver vist en un diari un rostre similar i va citar Clifton James. Com relata a les seves memòries, l'actor va ser obligat a firmar la llei de secrets oficials i va témer que l'episodi fos un càstig per la frivolitat de retratar-se amb la boina del general. Assignat a la secció cinematogràfica que dirigia el coronel i actor David Niven, al final li va ser revelada la missió. “Ha sigut elegit per doblar Montgomery abans del dia D”, li va dir el coronel Lester. Després d'uns dies seguint els passos del Montgomery real, el 25 de maig del 1944 el fals Monty va ser enviat a Gibraltar a prendre part en una recepció a la casa del governador, Ralph Eastwood. Com relata Ben Macintyre a La història secreta del dia D, els britànics van elegir Gibraltar perquè sabien que l'espia espanyol Ignacio Molina Pérez, establert a Algesires, estava a sou del règim nazi i enviaria aviat qualsevol informació. En l'escrit que els descodificadors britànics de Bletchley Park interceptarien l'endemà, Molina no només havia comunicat l'arribada del general Montgomery a Gibraltar, sinó que es va inventar que li havia encaixat la mà i que el veia “molt simpàtic”.

Mentre Gibraltar era un plató per a la farsa, un català, Joan Pujol Garcia, exercia d'espia doble (a sou de britànics i de nazis) però fidel a una missió: fer creure a Hitler que l'objectiu més versemblant per al desembarcament –pas de Calais– era l'objectiu real. Per a la fita es va inventar tres cossos d'exèrcit i nou divisions a Calais que no existien en base a informes de setze agents ficticis. El talent artístic no li seria reconegut pels nazis, però sí pels britànics. “En tota la meva vida no havia vist mai un actor com vostè”, li va dir Cyril Mills, de l'MI6, un cinèfil tan devot de Greta Garbo que va donar a Pujol el sobrenom Garbo.

El mateix dia D, Pujol –que per als nazis tenia el sobrenom Arabel– es comunicava des d'Anglaterra amb Alemanya a través d'una ràdio i un sever codi secret –“per escriure 40 paraules trigaves hora i mitja”– i, sorprenentment, dues hores abans del desembarcament a Normandia va informar el seu superior nazi que el desembarcament aliat es produiria al cap de dues hores... a Normandia! “Molta gent no s'ho creu i és cert, això va ser el que a mi em va donar més credibilitat per insistir després que en realitat el de Normandia era una maniobra de distracció i que l'atac principal seria a Calais”, relataria 40 anys després en el programa Identitats. El més curiós és que ni davant l'evidència de l'engany, Pujol es va arronsar i, dies després del dia D, va informar Alemanya que els aliats havien desestimat Calais en l'últim moment en veure que el simulacre de Normandia tenia
èxit. Hitler el va condecorar amb la Creu de Ferro, màxima distinció nazi, i li va enviar una felicitació personal. Però com va exhibir a l'espai Identitats davant Josep Maria Espinàs, Garbo rebria també la creu de l'imperi britànic. “De petit havia fet teatre a Olot, m'agradava molt el teatre”, evocava Garbo per vindicar la seva actuació el dia D. El d'un desembarcament que va costar més de 10.000 vides i que en el repartiment hi havia dos actors, un de professional que es va aprendre el paper en dies i un altre de genial que va lluitar sempre amb la imaginació.