Favors prestats

L'abdi­cació sor­presa del rei ha fet que hagi pas­sat des­a­per­ce­buda la dimissió del magis­trat del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal Enri­que López, un fet sense pre­ce­dents que haurà fet pujar els colors a més d'un diri­gent del PP i també a algun mem­bre des­ta­cat de la judi­ca­tura. La desig­nació de López ara fa un any va cau­sar la indig­nació de la immensa majo­ria del col·lec­tiu jurídic i de tots els grups par­la­men­ta­ris, excepte aquell que l'apa­dri­nava, el popu­lar. Enri­que López és l'exem­ple més evi­dent del poc res­pecte per la inde­pendència judi­cial que té l'actual govern espa­nyol, que no va dub­tar a col·locar un dels seus al màxim òrgan cons­ti­tu­ci­o­nal sal­tant-se la llei sense embuts. Aquest magis­trat ha fet una car­rera ful­gu­rant, lluny dels jut­jats i sem­pre en des­pat­xos, pri­mer del Minis­teri de Justícia, després de Con­sell Gene­ral de Poder Judi­cial i final­ment al Cons­ti­tu­ci­o­nal. Abans d'arri­bar al minis­teri, el seu bagatge pro­fes­si­o­nal es limi­tava a haver exer­cit durant més de dos anys de jutge de pri­mera instància i, un cop va aban­do­nar el CGPJ, va fer car­rera cinc anys a l'Audi­en­cia Naci­o­nal, un currículum que queda ben lluny dels quinze anys d'exer­cici efec­tiu que es reque­reix legal­ment per ocu­par una de les dotze buta­ques del Cons­ti­tu­ci­o­nal. Però el que compta és la lle­ial­tat als amics, i si no va poder ser el 2010 –va ser rebut­jat fins a sis vega­des pel PSOE i vetat al Senat– ho va ser el 2013, quan Rajoy el va col·locar gràcies a la quota de dos magis­trats que són desig­nats per l'exe­cu­tiu. L'assot del govern soci­a­lista quan era al CGPJ, l'home que va afir­mar que l'Esta­tut s'havia de refer tot perquè anava con­tra la Cons­ti­tució o que va equi­pa­rar els matri­mo­nis gais amb la unió entre un home i un ani­mal ha hagut d'aban­do­nar el TC per la porta petita després de come­tre una greu infracció de trànsit. El govern del PP li va pagar els ser­veis pres­tats col·locant-lo a la plaça més pre­uada de la car­rera judi­cial, i ara això es girarà en con­tra d'ell. Subs­ti­tuir López no serà cap pro­blema, ja que l'ha de desig­nar l'exe­cu­tiu, i els popu­lars con­ti­nu­a­ran sent majo­ria, però altre cop el pres­tigi del tri­bu­nal ha que­dat en entre­dit. Com va pas­sar quan es va saber que el seu pre­si­dent havia mili­tat al PP i això no impe­dia que con­tinués al cap­da­vant de l'alt tri­bu­nal. Per davant del pres­tigi i la inde­pendència, el que pre­o­cupa a l'exe­cu­tiu de torn és tenir al seu ser­vei un TC amic que avali tot allò que dic­ta­mini. N'hem tin­gut prou mos­tres, i les que tin­drem.