La setmana passada vaig constatar a Estocolm l'estret vincle entre Barcelona i la música electrònica. L'escriptor suec Fredrik Backman explicava que s'havia declarat a la seva dona prop de la plaça del Pi. Havia triat aquesta ciutat perquè és la favorita de la que ara és la seva esposa. La raó de la passió és troba en el fet que ella és una fidel seguidora de la música electrònica. Gran part d'aquesta identificació es deu al Sònar, que al seu torn va saber visualitzar i internacionalitzar una realitat cultural que era viva a la ciutat. En aquesta edició, el Sònar vol fer un pas endavant i aprofundir en els aspectes d'innovació tecnològica
i empresarials. Potser no sona tan romàntic, però és un símptoma que el festival crea afectes.