Lectures per a cecs

Tinc una amiga que escriu les seves inquietuds i les seves coses en un bloc, com fa molta altra gent. Fa uns dies va rebre el comentari d'un lector que li manifestava el plaer que li causa llegir els seus escrits. En l'intercanvi de correus que va tenir lloc, el lector li va explicar que era cec. Assabentat del cas, i interessat en saber-ne més, he arribat a saber de la tiflotecnologia, que segons l'ONCE és «l'adaptació i accessibilitat de les tecnologies de la informació i comunicació per a la seva utilització i aprofitament per part de persones amb ceguesa i deficiència visual». Fins no fa gaire implicava la instal·lació en els ordinadors de programes i perifèrics que tradueixen els textos a Braille, o que els llegeixen mitjançant un sintetitzador de veu. El problema principal d'aquesta tecnologia és que els invidents només poden usar els ordinadors que la tenen instal·lada. Des de fa poc, però, s'està desenvolupant tecnologia que resideix a la xarxa. D'aquesta manera tindran l'opció de connectar-se des de qualsevol ordinador. La informàtica ben adaptada dóna ocasió als invidents de formar una bona i àmplia biblioteca, per exemple, i evitar el problema d'espai que suposa emmagatzemar llibres físics en Braille, que són molt grans; o permetre'ls activitats tan bàsiques com llegir el diari. Internet és cada cop més necessari, i les persones amb disminucions han de poder-hi accedir amb total i literal normalitat. D'aquesta manera no perdran competitivitat respecte a la resta, ni a nivell professional ni, sobretot, social. Ajudar a la investigació i desenvolupament d'aquests mètodes, facilitar l'adquisició d'equips i la formació en l'ús i gestió de la tecnologia, és una bona manera d'integrar-los en aquest món pensat, sobretot, per als que gaudim del sentit de la vista.