La desaparició d'un referent essencial

Advocat, escriptor, poeta, sociolingüista, traductor... Francesc Vallverdú se'l podia definir de moltes maneres, però no hi ha cap dubte que era un referent fonamental d'una època en què persones com ell, com Cahner o Castellet, van establir les bases per a la consolidació i normalització de la llengua catalana. Per alguna cosa Vallverdú va ser el curador de l'obra completa de Salvador Espriu o d'Agustí Bartra. La gent que el va tractar el qualifica de “savi de savis” i en destaca les seves qualitats humanes, com ara l'honestedat, la disponibilitat i que era un referent indispensable. Molt premiat per la seva obra, és de justícia recordar la seva empremta en l'assessorament lingüístic de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.