Els perills de l'abundància

Comprimit en un espai de temps molt limitat, s'han produït un seguit de notícies en què l'una anava tapant l'altra, encara que per si sola fos prou rellevant. Han compartit portades fets tant rellevants com que Mario Draghi havia canviat la seva política i el BCE passava a l'atac. L'exmagistrat del TC Enrique López va ser aturat de matinada per la policia perquè anava amb moto sense casc superant els nivells d'alcohol i es va passar un semàfor en vermell. Va ser un fet pel qual va d'haver de dimitir del TC.

Josep Antoni Duran i Lleida filtra que està pensant a dimitir, no deixa gaire clar de què, tot i que ho intenta explicar en un article, que tampoc ho aclareix. El papa Francesc reuneix en els jardins d'El Vaticà Shimon Peres i Mohamad Abbàs per fer una pregària per la pau. I, per si faltava poca llenya, el rei Joan Carles I fa públic que abdica. És clar que amb tanta presència informativa comprimida en un espai petit de temps hi ha notícies que, malauradament, passen a segon o tercer ordre, tot i tenir molta importància o rellevància. La mateixa vaga de fam del mestre mallorquí Jaume Sastre per demanar al president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, diàleg per reconduir el conflicte entre l'escola i els català no ha gaudit de la rellevància d'un gest que denuncia la duresa de l'estil de Bauzá que, de fet, és el nou estil del PP.

I tampoc no ha tingut prou rellevància la informació segons la qual el grup Volkswagen donava a la planta d'Skoda a Kvasiny, República Txeca, la fabricació del primer tot camí dissenyat pel Centre Tècnic de Seat a Martorell, i que era la gran esperança de la marca catalana. El comunicat de la companyia és explícit i no deixa dubtes: Skoda té capacitat i tecnologia per assumir la fabricació d'aquest nou model i, a més –que és el més rellevant–, els costos laborals són menors.

CCOO, el sindicat majoritària a la Seat, ha fet un comunicat segons el qual “es fa imprescindible saturar la capacitat instal·lada a Martorell per aconseguir, els anys vinents, l'objectiu de rendibilitat sostinguda”, un fet que hauria de preocupar molt al sindicat puix que la Seat fa anys que està en pèrdues (el 2012 va perdre 30 milions d'euros i els 2013, 149 milions d'euros) i tothom sap que totes les empreses, i més les grans multinacionals, no estan disposades a mantenir per gaire temps centres de producció amb números vermells.

I em sembla que aquesta notícia no ha tingut prou rellevància perquè és molt important per al futur de la Seat i també pel nostre país. Són molts els llocs de treball directes i indirectes que s'hauran perdut, i un pessic molt important en la potencialitat exportadora. Els sindicats, i sobretot el comitè d'empresa, que viu dia a dia els processos interns, són els màxims responsables per situar la seva planta als nivells competitius de la resta del grup, puix que ells saben prou bé que quan des de la cúpula de qualsevol empresa s'ha de prendre una decisió, el compte de resultats la condiciona molt i els costos laboral són crítics en multinacionals extensives en mà d'obra.

És clar que aquest avís hauria de fer moure tots els responsables pel tal que no ens torni a passar com ens ha passant sovint, que arribem en un moment crític i tothom mira el govern perquè acudeixi a ajudar a arreglar allò que el temps ha empitjorat. I quan en un mateix grup, per fer el mateix producte els costos laborals són superiors en un lloc concret, es pot justificar com és vulgui, però aquest centre té un problema; un problema que haurà de resoldre si realment pensa en una rendibilitat sostinguda als anys vinents.