Republicana i ecològica

El jutge de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal coordina un grup d'experts i juristes que redacten un esborrany de constitució per a una hipotètica República catalana. Aquesta saludable dedicació en el moment històric que vivim li va comportar comparèixer davant del Consell General del Poder Judicial, que li demanà explicacions. La sectorial de juristes de l'Assemblea Nacional Catalana també està treballant amb l'objectiu de documentar-se sobre els principis d'una constitució republicana. El debat està obert en la web d'El país que volem, tot i que encara no hi hem vist cap apartat dedicat a una qüestió tan cabdal i estratègica, especialment després de l'abdicació del rei Joan Carles.

Els primers models que s'han començat a divulgar són l'anglosaxó i el basat en la tradició del dret continental europeu. Però considero que els catalans hauríem de ser més ambiciosos i optar per una constitució que incorporés els drets de la naturalesa i de la justícia ambiental al mateix nivell que els drets de la persona humana. M'explicaré. Vivim en una sola Terra i l'impacte econòmic i social de la crisi ecològica ens afecta a tots els éssers vius. Ens ho ha recordat recentment l'arquebisbe sud-africà Desmond Tutu en el seu discurs “ecologista” d'acceptació del Premi Internacional Catalunya: la degradació del medi i la desigualtat econòmica és un doble desastre.

El darrer informe del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic ens ho ha dit també de manera contundent: o abandonem el sistema econòmic vigent o la catàstrofe ambiental, que a Catalunya afectarà el nostre litoral, l'Alt Pirineu i el delta de l'Ebre, serà inevitable.

Dissenyar una Constitució republicana per a un estat liberal que no contempli aquesta realitat científica, que vulgui seguir impulsant el creixement com l'hem conegut i mantenir-se dins el complex militar i industrial de l'OTAN, comportaria una societat dominada per la tecnocràcia i les mateixes oligarquies financeres i energètiques que ens han portat a l'atzucac actual. Volen aquest model els centenars de milers de manifestants que varen participar en la Via Catalana?

Un Estat del segle XXI ha de declarar-se a favor d'una ètica ecològica planetària i la Carta de la Terra (The Earth Charter) és un compromís amb la governabilitat, la cooperació mundial de l'entorn i la gestió local dels recursos naturals (www.earthcharterinaction.org). Els seus antecedents teòrics es varen iniciar el 1972 amb l'informe Only One Earth, dirigit per René Dubos i Barbara Ward, després de la cimera sobre el medi ambient d'Estocolm. Durant la cimera de Rio del 1992 es va intentar redactar-la però s'optà per aprovar la Declaració de Rio i l'Agenda 21, que obrien el debat democràtic i participatiu a nivell local i regional. El text definitiu de la carta s'acordà a la seu de la Unesco de París el març del 2000 i es presentà oficialment al Palau de la Pau de la Haia el 29 de juny d'aquell mateix any.

Els seus principis es recolzen en la gestió democràtica dels recursos naturals i energètics; el respecte amb la diversitat biològica i els processos que sustenten la vida i els sistemes de producció, consum i reproducció que salvaguarden les capacitats regeneratives de la Terra, els drets humans i el benestar comú. La carta comporta alhora un compromís en eradicar la pobresa com un imperatiu ètic, social i ambiental; un desenvolupament científic i tecnològic al servei d'aquests objectius i el foment de les energies renovables.

Suggereixo a l'equip de Santiago Vidal, i al Consell Assessor per a la Transició Nacional que considerin la Carta de la Terra en el seu pla de treball. Si la nostra constitució republicana es proclamés defensora dels drets ecològics, seria la més eficaç manera de deixar obsoleta a la monàrquica de l'Estat espanyol, que ens subjuga i que no respon a les demandes de la societat civil i dels nous moviments socials del nostre segle.