Dos reis

Ara resulta que a Espanya tenen dos reis. Una cosa així és tan insòlita que no va ser possible ni quan va dimitir el papa. En un moment en què sonen himnes republicans, doncs apa, no volies caldo? Doncs dues tasses. I no sols això, sinó que Joan Carles continuarà essent impune, malgrat que això contradigui la sacrosanta Constitució, mentre els dos grans partits espanyols, que s'han repartit el pastís tots aquests anys fent veure que es barallaven, diuen “amén” i ajupen el cap; després, al cafè, al club o als reservats dels grans restaurants, conten acudits del rei (dels dos reis). L'Espanya de pandereta torna a brollar, perquè algú se n'enyorava, tot ordenant als seus sipais a Mallorca i València que no afluixin, que la llengua és un mal que s'ha d'extirpar.

En aquell país de meravelles, encara n'hem sentides de més grosses. Resulta que privatitzen Aena, no fos que al capdavall haguessin de complir les promeses fetes a la Generalitat. La rapacitat i el menyspreu sempre a l'aguait. Però el que és insòlit és que la ministra del ram, senyora Ana Pastor, fes, per antena, un encès elogi de les privatitzacions. Ho veig i no m'ho crec: l'administració pública lloant l'empresa privada i dient que és molt millor que la pública!

Voldria parlar del tercer disbarat, que és l'afer de Mònica Oltra, a les Corts Valencianes, que ultrapassa tots els límits del grotesc, però l'amic i admirat Vicent Partal ja ens en parlava l'altre dia (és a dir, que em va pispar el tema...).

Nosaltres, mentrestant, fem una extraordinària manifestació per l'escola catalana i hi posem imaginació. Tanta que algú ha tingut una idea feliç: un acord entre la Universitat Jaume I de Castelló i Catalunya Ràdio, per rebre el senyal al País Valencià. També tenim la nostra creu, perquè tota la informació s'ha abocat en temes gremials com són el cas Navarro i el cas Duran, l'aportació dels quals al benestar de Catalunya és més que discutible. Però, dona, perfectes no ho som. Oi?