Dones sàvies
Hi ha moltes maneres d'enfortir la democràcia. Una de les més efectives i menys practicades consisteix a donar la veu a persones i col·lectius que poques vegades tenen l'oportunitat d'expressar el seu parer sobre els assumptes que afecten la vida comuna. Des de quins marges parlen? En aquest cas, des dels que estableix l'edat, el sexe i la condició social. Parlem de dones grans, dones treballadores que viuen en barris o pobles petits. La majoria són més deixebles de la vida que de les aules universitàries. Dones grans i treballadores que han passat l'existència com un escarràs entre la cura de la vida quotidiana i la seva, sovint, doble o triple feina, experimentant en pròpia carn les conseqüències de decisions preses ben lluny de casa i del barri. Procedent dels “marges” dels nuclis de poder, la seva escassa paraula pública ha estat oïda de forma distreta i superficial. I, en canvi, tenen molt a dir sobre com s'hauria d'organitzar la vida en les nostres comunitats.
Però vet aquí que hi ha qui les ha escoltades i les escolta. Dels marges han sortit i surten propostes, idees, iniciatives arrelades en la quotidianitat i l'experiència directa que assenyalen, com un dit, mancances importants i ofereixen solucions, mentre elles exerceixen el seus drets de ciutadanes. Fa ben pocs dies, es varen reunir a Begues, en una trobada del procés pre-congressual de Dones del Baix Llobregat gairebé un centenar de persones per posar en comú les seves experiències en tant que membres dels Consells de dones sàvies de diversos indrets del Baix Llobregat. Ben endreçades, arreglades i rialleres, aquestes dones –que per definició i per tal de poder ser membres dels consell han de tenir més de seixanta anys– varen aportar tantes reflexions i idees que confirmen aquest nom que tant els escau: Consell de Dones Sàvies que, segons elles mateixes, conjuguen sovint amb el de dones àvies. Aquesta petita gran iniciativa va començar ja fa uns anys a Begues de la mà de Margarida Camprubí, una experta en participació ciutadana, amb el suport de la regidora i després alcaldessa de Begues i amb l'objectiu de col·laborar a definir com volien que funcionés el seu poble. Les persones que ho varen promoure varen saber veure tota la potencialitat i valor d'aquestes dones grans. I se'ls va preguntar: què t'agrada del teu poble?, què no t'agrada? com voldries que fos? I tantes altres qüestions...
I el model no solament ha tingut la virtut de durar fins avui sinó que s'ha estès a d'altres municipis de la comarca, a Corbera, a Sant Cosme del Prat i Sant Vicens dels Horts. Són dones grans, molt bregades en la vida i poc en títols acadèmics. El més interessant d'aquests Consells és que expressen la veu de la vida quotidiana, del que passa al dia a dia, de les conseqüències de decisions que sovint es prenen sense pensar prou en els seus efectes sobre les persones. En algun poble, han estat elles les que han anat a escoles i instituts i han preguntat, escoltat i explicat. En d'altres llocs treballen per recuperar camins i una font emblemàtica, i en d'altres són coprotagonistes de les millores dels barris: m'agrada on visc, hi estic bé, diuen.
Mai la vida diària, la cura de la casa i la família, el barri, la doble o triple feina havien trobat un espai proper i alhora públic on expressar-se, unes orelles per escoltar, unes mans per prendre'n nota i un lloc on ser rebudes i donar resposta. Les experiències que es transformen en acció cívica, converteixen aquestes dones grans i sàvies en subjectes polítics, en ciutadanes de ple dret, en persones capaces de gestionar, més enllà del lloc on la vida les ha dut, la seva vida i la del seu entorn. Noves-velles ciutadanes que ajuden a aprofundir una democràcia que necessita urgentment altes dosis de proximitat, realisme i sentit comú
Són dones grans que diuen i repeteixen, contentes, convençudes, que aquest també es el seu temps.
