Manifestar-se

Diuen que hi haurà una gran mani­fes­tació i, abans que res, ja s'han dis­cu­tit per quan s'ha de fer, què s'ha de rei­vin­di­car i, sobre­tot, qui es posarà davant de tot. El Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal sem­bla que està ulti­mant la seva poti­ne­jada de l'Esta­tut pre­po­ti­ne­jat, i així que algú ha posat sobre la taula de l'actu­a­li­tat la neces­si­tat de pro­tes­tar per la pre­vi­si­ble (i pre­vista) agressió a la dig­ni­tat cata­lana, els par­tits polítics s'han retra­tat de la manera més pre­vi­si­ble: el PSC posa a davant la visió d'estat del PSOE abans que la inte­gri­tat naci­o­nal cata­lana; ICVE­UiA no es defi­neix, com és cos­tum; ERC s'ha mani­fes­tat des de tots els punts de vista pos­si­bles, com ja va sent habi­tual des que es mou entre el que en diu res­pon­sa­bi­li­tat de govern i l'inde­pen­den­tisme que pre­dica, i CiU juga, com sem­pre, al que l'interessa més. Del PP i altres, no cal ni par­lar-ne. A mi m'importa molt poc el que pen­sin i el que diguin els par­tits de la mani­fes­tació. El que importa, em sem­bla, és que hi hagi prou gent que cre­gui que val la pena (val la pena, és clar!) sor­tir al car­rer per dir que ja n'hi ha prou que ens pren­guin el pèl, que ens mal­trac­tin i que només ens vul­guin sot­me­sos i sub­mi­sos. Ja no és per una raó d'ide­o­lo­gia, és de dig­ni­tat col·lec­tiva. No és només una qüestió de pen­sa­ment, sinó de pos­si­bi­li­tats de desen­vo­lu­pa­ment col·lec­tiu en tots els aspec­tes; no només el cul­tu­ral o l'iden­ti­tari, que afecta els més cons­ci­en­ci­ats, sinó també l'econòmic, que afecta tot­hom. Una mani­fes­tació al car­rer és l'ins­tru­ment que tenen els ciu­ta­dans per expres­sar les seves inqui­e­tuds, molt més inequívoc que els vots quan hi ha elec­ci­ons, perquè després es trans­for­men en el que interessa els par­tits. La gent es mani­fes­tarà, i no hi fan falta els polítics. Les últi­mes mani­fes­ta­ci­ons han sor­git de la soci­e­tat civil i la par­ti­ci­pació par­ti­dista no ha fet més que per­ver­tir-les. La res­pon­sa­bi­li­tat dels par­tits és actuar en con­seqüència. Afe­gir-se a la mani­fes­tació és un acte tes­ti­mo­nial, però actuar amb res­pon­sa­bi­li­tat és el que hau­rien de fer els polítics. La mani­fes­tació, al cap i a la fi, és el menys impor­tant. El que importa és el que facin el Par­la­ment i el govern després.