Manifestar-se

Diuen que hi haurà una gran manifestació i, abans que res, ja s'han discutit per quan s'ha de fer, què s'ha de reivindicar i, sobretot, qui es posarà davant de tot. El Tribunal Constitucional sembla que està ultimant la seva potinejada de l'Estatut prepotinejat, i així que algú ha posat sobre la taula de l'actualitat la necessitat de protestar per la previsible (i prevista) agressió a la dignitat catalana, els partits polítics s'han retratat de la manera més previsible: el PSC posa a davant la visió d'estat del PSOE abans que la integritat nacional catalana; ICVEUiA no es defineix, com és costum; ERC s'ha manifestat des de tots els punts de vista possibles, com ja va sent habitual des que es mou entre el que en diu responsabilitat de govern i l'independentisme que predica, i CiU juga, com sempre, al que l'interessa més. Del PP i altres, no cal ni parlar-ne. A mi m'importa molt poc el que pensin i el que diguin els partits de la manifestació. El que importa, em sembla, és que hi hagi prou gent que cregui que val la pena (val la pena, és clar!) sortir al carrer per dir que ja n'hi ha prou que ens prenguin el pèl, que ens maltractin i que només ens vulguin sotmesos i submisos. Ja no és per una raó d'ideologia, és de dignitat col·lectiva. No és només una qüestió de pensament, sinó de possibilitats de desenvolupament col·lectiu en tots els aspectes; no només el cultural o l'identitari, que afecta els més conscienciats, sinó també l'econòmic, que afecta tothom. Una manifestació al carrer és l'instrument que tenen els ciutadans per expressar les seves inquietuds, molt més inequívoc que els vots quan hi ha eleccions, perquè després es transformen en el que interessa els partits. La gent es manifestarà, i no hi fan falta els polítics. Les últimes manifestacions han sorgit de la societat civil i la participació partidista no ha fet més que pervertir-les. La responsabilitat dels partits és actuar en conseqüència. Afegir-se a la manifestació és un acte testimonial, però actuar amb responsabilitat és el que haurien de fer els polítics. La manifestació, al cap i a la fi, és el menys important. El que importa és el que facin el Parlament i el govern després.