Opinió

De set en set

Admonició

bgadvgdzfvda
vda
vadsfv

Les recents declaracions del cap de l'Església catòlica no deixen gaire marge a l'especulació pel que fa al conflicte entre Catalunya i Espanya. En síntesi, diu: 1r, tota divisió és amoïnadora; 2n, hi ha dos tipus d'independència: l'emancipació, bona –però com a mal menor, d'acord amb el punt primer–, i la secessió, dolenta; 3r, no hi ha regles generals i s'ha d'analitzar cada cas un per un; 4t, el cas català és de secessió, amb l'agreujant que no hi ha un “antecedent d'unitat forçosa” –d'acord amb la doctrina espanyola vigent que aquí no hi ha hagut imposició sinó trobada–; 5è, i en conclusió, el català és un cas que “s'ha d'agafar amb moltes pinces”.

Per més voltes que hi vulguem donar, no se'n desprèn res que s'acosti a una benedicció papal. Des del camp nacionalista, intentant veure una ampolla mig plena on no hi ha ampolla, es diu que el papa evita pronunciar-se contra la independència de Catalunya; però, presumiblement, en el llenguatge diplomàtic del Vaticà, això d'agafar amb pinces deu estar en el paràgraf previ a l'amenaça d'excomunió.

El distinguo, crucial en el raonament de Francesc, entre emancipació i secessió és capciós. Tota secessió esdevé emancipació tan bon punt té èxit i els secessionistes estan en condicions d'escriure la seva història.

Dit sigui de passada, les tendències independentistes de l'Amèrica hispana, que s'inspiraven ideològicament en la revolució francesa, van gaudir de la condemna eclesial fins que la secessió va ser un fet.

L'Església, deixant a part les disquisicions dels seus extremistes, sempre presenta dues constants: abomina el sistema econòmic vigent –les condemnes al capitalisme no són cap novetat–, fins que no en ve un altre que el fa bo –com ha passat amb el socialisme– i defensa l'estabilitat política, amb tot el diàleg i les reformes que calguin.

La secessió catalana, els promotors de la qual volen presentar-la com poca cosa més que un tràmit administratiu dins la UE, té en realitat una càrrega desestabilitzadora que ningú no gosa debatre, cosa que les frases del pontífex no fan més que corroborar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.