PSC conill

El 2007, als conills se'ls va complicar l'existència. Els conillòlegs no s'acaben de posar d'acord en quin va ser el nombre d'animals que es van exiliar. Van ser molts. Clar, tu ets un conill i un dia estàs mirant la tele amb la família i surt el govern de Zapatero dient que per combatre la inflació cal menjar conill per Nadal. Els corders, pollastres, llagostes van respirar tranquils... Mentrestant, els conills feien les maletes cames ajudeu-me. L'Operació Mengeu Conills Perquè Així No Pujaran Els Preus (OMCPANPEP) és de les coses més valentes i serioses que s'han fet en aquest país: el socialisme passava de les paraules als fets. Després de treure conills metafòrics del barret màgic (l'Estatut, la crisi, les energies renovables...) per fi s'embotia el conill fresc a la cassola de la realitat.

Ara, com el conill amb allioli, tot retorna. Zapatero, el xef coniller, ja ha fet anar el morter i ha dit que la candidatura de Miquel Iceta al capdavant del PSC és per llepar-se els bigotis. Cal espantar-se? No, perquè el conill, de mena, ja és poruc. Davant de qualsevol amenaça la criatura fa dues coses: tocar el dos o ajeure's simulant estar mort. Així que és igual el que digui Zapatero, Naranjito, Manolo el del bombo, o qui lideri el PSC: perquè l'única prova de la veritat pastanaga és que el conill no faci el conill. La taula està parada. I, passi el que passi el 9 de novembre, haurà de passar alguna cosa. Ja sigui a les urnes, als carrers, als despatxos, o menjant pistatxos. Si el PSC no hi és, al dinar familiar, mudarà a conill esconillat. Una fugida de por al quadrat: substantiva i verbal. Atents nutricionistes. Ja adverteix l'Organització Mundial de la Salut: el conill esfumat no figura com a aliment. També ho avisa l'Associació de Cuiners No Confonguem el Fum amb el Rostit: la cuina d'avui ja no es fa ni amb barrets ni cassoles màgiques. Perquè, com diuen els llibres de cuina tradicional avantguardista: més val ser cua de conill viu que cap de lleó mort.