Mai tant autogovern

Ja fa temps que, com a resposta a les pretensions de fer una consulta, des de Madrid es contesta amb un paternalista: “Mai Catalunya havia disposat de tant autogovern.” Aquesta afirmació peca per tres punts diferents: d'inútil, de falsa i de caduca. Inútil perquè en el cas que fos veritat (que no ho és) donar aquesta resposta és negar el progrés de les coses, les que siguin. Com que has arribat al que nosaltres considerem el teu màxim, no pots aspirar a més. En segon lloc és falsa. No cal entrar en debats històrics però segurament si fem un passeig pels anys trenta i per abans del 1714, Catalunya disposava de més capacitat de governar-se que ara. I en tercer lloc, caduca. Ja no serveix ni per avui. Cada setmana hi ha laminacions de competències ja aconseguides els últims anys. Aquesta setmana, només aquesta setmana, ens hem trobat amb tres exemples d'àmbits diferents: 1) Cristóbal Montoro ja ha posat damunt de la taula la voluntat que l'Estat recuperi la competència en inspecció de treball. 2) El Ministeri de Foment ha plantejat un pla de finançament dels ports de l'Estat per “reequilibrar” els que van millor amb els que van pitjor. Resultat: el port de Barcelona, un dels més rendibles d'Europa, haurà de donar a Madrid la meitat dels seus beneficis. I 3) Malgrat que era una llei aprovada i hi havia un conveni signat, la meitat dels papers de Salamanca (més ben dit, a Salamanca) no tornaran a Catalunya perquè s'han inventat una nova fórmula per aturar-ne el retorn. I són mostres recollides des de dilluns i fins avui. Però si mirem enrere, a cada consell de ministres ens trobem amb retrotraspassos: horaris comercials, assignatures escolars o síndic de greuges. Per tant, cada cop que sentim el policia bo donar un cop a l'esquena amb la frase: “Mai Catalunya havia disposat de tant autogovern”, podem contestar, sense por a equivocar-nos: “Sí, la setmana passada.”