Opinió

‘Nation building' i model cultural

Hem mirat quin model és el de Catalunya? El model centralitzador espanyol ens empeny a la sobirania... Però i el nostre model propi?

Molt bé, ja us he lle­git. Cir­cula de fa dies per la xarxa l'estudi dels pro­fes­sors Joa­quim Rius i Mari­ano Martín Zamo­rano, a la Revista d'Estu­dis Autonòmics i Fede­rals, titu­lat ¿Es España un estado casi-fede­ral en política cul­tu­ral?. Molt d'acord amb l'anàlisi i amb les con­clu­si­ons, que en resum denun­cien un abisme entre la teòrica orga­nit­zació ter­ri­to­rial d'Espa­nya com a estat “quasi-fede­ral” (autonòmic) i la pràctica con­creta en què això ha deri­vat: recen­tra­lit­zació, manca de coo­pe­ració, manca de reco­nei­xe­ment de les mino­ries cul­tu­rals i tensió crei­xent entre minis­teri i depar­ta­ment.

La con­clusió més impor­tant: que ens tro­bem davant de dos pro­ces­sos de nation buil­ding opo­sats, un de recen­tra­lit­za­dor con­tra un altre de sobi­ra­nista. Hi ha les evidències numèriques (escan­da­losa la inversió del minis­teri als grans equi­pa­ments de Madrid com­pa­rada amb la inversió als grans equi­pa­ments de Bar­ce­lona), hi ha les decep­ci­ons en les poques ini­ci­a­ti­ves de coo­pe­ració dels anys noranta, hi ha els incom­pli­ments dels com­pro­mi­sos i de la lle­tra de l'Esta­tut, hi ha l'abús de la legis­lació bàsica... Però sobre­tot hi ha dos models naci­o­nals cada cop més con­tra­po­sats. La cons­trucció naci­o­nal o iden­titària d'una comu­ni­tat es basa sovint en la política cul­tu­ral de les seves admi­nis­tra­ci­ons. Tots els països ho fan. Però ens tro­bem que la nation buil­ding espa­nyola, o la del Minis­teri de Cul­tura, es fa par­tint d'una con­cepció “fran­cesa”, uni­for­mista i de tra­dició monàrquica. Lluny d'altres models com els nòrdics (mar­cada par­ti­ci­pació ter­ri­to­rial i sec­to­rial) o el cana­denc (basat en el reco­nei­xe­ment actiu de la plu­ri­na­ci­o­na­li­tat interna) o el dels Estats Units (libe­ral, en què el suport de l'estat es limita a ins­ti­tu­ci­ons artísti­ques de caràcter social). Per tant, un model cen­tra­lista que topa de cara amb el teòric “quasi-fede­ra­lisme” de l'estat de les auto­no­mies. D'acord i bravo.

Ara bé: hem mirat quin model és el de Cata­lu­nya? És clar que el model cen­tra­lit­za­dor espa­nyol ens decep i ens empeny a la sobi­ra­nia... Però i el nos­tre model propi? Podem dir que el nos­tre model és libe­ral, com l'ame­ricà, de finançament cul­tu­ral bàsica­ment pri­vat? No. I s'assem­bla al suec, doncs, o al cana­denc? Dei­xem par­ti­ci­par prou el ter­ri­tori i els sec­tors, o bé més aviat som afran­ce­sats i uni­for­mit­za­dors, com els espa­nyols? Crec sin­ce­ra­ment que aquí hem de fer un grau d'autocrítica: hem mime­tit­zat massa el seu model. Amb mati­sos segons cada govern, no hi entro: però el cas és que, jus­ta­ment en aquest estudi, es denun­cia que el minis­teri va eli­mi­nar la seva Direcció Gene­ral de Coo­pe­ració i Comu­ni­cació Cul­tu­ral, que venia a com­plir el man­dat de coo­pe­ració amb les comu­ni­tats autònomes, i que aquesta eli­mi­nació es va fer per afa­vo­rir la nova Direcció Gene­ral de Política i Indústries Cul­tu­rals, rele­gant així la coor­di­nació ter­ri­to­rial a un segon lloc. Ostres. El mateix que hem fet a Cata­lu­nya.

És un només un exem­ple petit. Però ser­veixi per adver­tir que, si hem de ser sobi­rans, ens per­toca cons­truir un model genuí. Segur que no cre­iem en un model cen­tra­lit­za­dor, arti­fi­cial, esta­ta­lista o fins i tot indus­tri­a­lista. En teo­ria som els de la cul­tura par­ti­ci­pa­tiva, de la mà dels ter­ri­to­ris i dels sec­tors, donant entrada als pri­vats, a les enti­tats grans o peti­tes, fent nació de baix a dalt i no de dalt a baix, sense vocació de con­trol. Fem, doncs, un estudi sobre això. Perquè si ni tan sols ara tenim un model propi, per què volem un estat sobirà?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia