Un carrer d'Alcanó

Al poble d'Alcanó van decidir canviar el nom del carrer Joan Carles I pel de carrer de les Escoles, que és la manera pràctica i senzilla com la gent del poble anomenava aquell carrer. Es va votar en el ple, es va aprovar i l'acte administratiu va quedar registrat al Butlletí Oficial de la Província. Aquella breu nota al diari oficial va cridar l'atenció de la premsa comarcal, que van trucar a l'alcalde i li van demanar pels motius del canvi. Ell va explicar que li ho havien demanat alguns veïns, que ho trobava bé, que el nom natural d'aquell carrer sempre havia estat aquell i que si al seu dia, als anys vuitanta, s'havia decidit que el monarca espanyol mereixia un carrer al poble, en aquell moment l'opinió de la majoria del poble era que el carrer podia tornar a tenir el seu nom popular. A més, va afegir a preguntes de la premsa, retirar la placa d'un rei que va ser elegit per Franco com a successor seu al capdavant de l'Estat podia emmarcar-se en la retirada de símbols provinents del franquisme que feien tants altres ajuntaments.

Aquesta darrera valoració va causar furor, no tant a la premsa local i a la catalana, sinó sobretot a l'espanyola. Sebastià Ricart, que és com es diu l'alcalde, va començar a rebre trucades i visites de diaris, televisions i ràdios de tot l'Estat, el poble va sortir en diversos informatius de televisió i, amb ells, també van arribar les trucades insultants i les amenaces. “Van ser unes setmanes de bogeria, es va fer una bola mediàtica tan gran que ja no sabia què dir, per aquí apareixien equips de televisió filmant i després em titllaven de radical i coses pitjors”, recorda ara.

Allò va passar el gener del 2013. Ara, amb l'abdicació de Joan Carles I omplint tertúlies i pàgines d'anàlisi les darreres setmanes, Sebastià Ricart es mostra indignat perquè allò que va dir i que tants disgustos li va costar, ara ho ha anat dient tothom tranquil·lament: “El va nomenar Franco, jo només vaig dir una cosa tan òbvia com aquesta i em vaig haver de sentir dir de tot en uns mitjans que, en canvi, de coses importants i denunciables que afecten Alcanó, poca cosa en diuen”, explica.

Avui al poble pocs recorden l'episodi. Ja no s'hi veuen càmeres ni micròfons. I malgrat el soroll que hi va haver, aquell carrer ja no duu nom de monarca. Entre un rei i unes escoles, la decisió era senzilla.