Sentit comú, petons al cul i tradició

La gent, la huma­ni­tat, és cada cop més imbècil. Ha per­dut seny, sen­deri i sen­tit comú, i n'hi ha ben pocs, per no dir ningú, que es puguin espa­vi­lar sols. La ciu­ta­da­nia neces­sita rebre els dic­tats del gran germà, del guia, de l'admi­nis­tració. Con­sells que no són més que obvi­e­tats.

Cada dia que sento la con­se­llera de Salut, Marina Geli, ho veig més clar. No pro­clama mis­sat­ges alar­mis­tes, no s'explica a poc a poc perquè enten­guem una estratègia sanitària com­plexa. Per sal­var-nos la vida, dóna reco­ma­na­ci­ons bàsiques, ele­men­tals, ruti­nes que s'hau­rien d'adqui­rir a casa (o a l'escola) davant de con­duc­tes habi­tu­als. Jo no reti­ra­ria els esca­lons per pujar a besar el Cul de la Lle­ona, com pro­posa Isa­bel Salamaña, res­pon­sa­ble de Mobi­li­tat i Via Pública de l'Ajun­ta­ment de Girona. Entenc la decisió, però m'inclino més per la pro­posta tri­vial de Marina Geli: «El que s'hau­ria d'haver fet sem­pre abans de fer un petó al Cul de la Lle­ona és nete­jar-ho amb un moca­dor.» La gent no ho feia? Els cape­llans han dut sem­pre un moca­dor (de fil bo de cotó del Nil) per nete­jar les bava­lles que dei­xen els fidels als reli­quia­ris. Molts feli­gre­sos –de poca fe? asse­nyats?– besa­ven la relíquia del sant patró de lluny: acos­tant els lla­vis a uns mil·límetres, sense tocar, o pas­sant-hi la mà i prou. Ja ho diu Marina Geli i amb raó: les reco­ma­na­ci­ons de ren­tar-se les mans o de tapar-se en ester­nu­dar són mesu­res higièniques que ser­vei­xen no només per impe­dir la pro­pa­gació de la grip sinó de mol­tes malal­ties.

Pot­ser, abans de treure els esca­lons, l'Ajun­ta­ment hi hau­ria de posar un dis­pen­sa­dor d'espe­rit de vi i cotó per nete­jar el cul. Tin­dria més ressò mediàtic que treure els esca­lons; al cap­da­vall, més d'un s'enfi­larà a la clàssica per peto­ne­jar el cul, amb el risc de con­traure la grip A i de tren­car-se la car­ca­nada.