Opinió

Del 10-J al 9-N

La majoria de la societat catalana ha iniciat un camí cap a la dignitat i la llibertat. I espera la contribució d'Òmnium, perquè fa 53 anys que estem al servei de la nostra llengua, la cultura i el país

Ahir vam reno­var mitja junta naci­o­nal d'Òmnium Cul­tu­ral. En un 2014 tan impor­tant vaig deci­dir man­te­nir el meu com­promís i pre­sen­tar-me a la ree­lecció. I els més de 41.000 socis de l'enti­tat han reno­vat la con­fiança en nosal­tres, així que tindré l'orgull i la res­pon­sa­bi­li­tat de con­ti­nuar pre­si­dint Òmnium en una etapa històrica.

Els man­dats són de qua­tre anys i cada dos anys la mei­tat dels mem­bres són reno­vats. Feia qua­tre anys que jo, com a pre­si­denta, el vice­pre­si­dent i el tre­so­rer érem al cap­da­vant de l'enti­tat, però atès el con­text polític i el bon fun­ci­o­na­ment de l'equip d'Òmnium, vam fer una aposta ava­lada ahir per les urnes. Així, si mireu la com­po­sició de la junta esco­llida hi tro­ba­reu alguns can­vis d'ubi­cació, però segui­rem tre­ba­llant amb la mirada posada en el futur del nos­tre país, amb la for­tuna de fer-ho envol­tats de per­so­nes ami­gues.

Els dar­rers qua­tre anys han estat ver­ti­gi­no­sos per al nos­tre país i com és natu­ral han estat car­re­gats d'emoció per a tots els qui actuem amb la volun­tat de fer rea­li­tat el vell somni de la plena sobi­ra­nia de Cata­lu­nya. El març del 2010 vaig ser esco­llida pre­si­denta d'Òmnium, tres mesos abans de la mani­fes­tació del 10 de juliol: un punt de par­tida, com un dia que asse­nyala el començament d'una etapa nova en la història del cata­la­nisme.

El procés de reforma de l'esta­tut va ser el dar­rer intent del cata­la­nisme tra­di­ci­o­nal de bus­car una manera de viure la cata­la­ni­tat dins de l'Estat espa­nyol. Ens van dir de manera clara que no hi ha lloc per a nosal­tres si volem ser el que som; ni millors ni pit­jors, sim­ple­ment dife­rents i feliços de la nos­tra diver­si­tat, un actiu ofert als com­pa­tri­o­tes euro­peus.

Aquell 10 de juliol vam ado­nar-nos que ja no pro­tes­tem sinó que tenim una pro­posta: acon­se­guir la plena sobi­ra­nia del nos­tre país. Cap enfron­ta­ment amb Espa­nya, el país del qual venim gran part dels cata­lans i amb el qual volem esta­blir una relació de molt bon veïnatge. Vàrem veure i viure que som molts els qui com­par­tim el desig de cons­truir un futur nou, par­ti­ci­pant ple­na­ment en el con­cert inter­na­ci­o­nal. I sense haver-ho deci­dit d'antuvi, vàrem fer pública aquesta volun­tat. D'una manera natu­ral, la senyera va acom­pa­nyar l'este­lada: el crit que diu inde­pendència. Un crit que aquell dia va entrar a for­mar part de la cen­tra­li­tat política cata­lana.

Per això, aque­lla tarda per a molts la rea­li­tat va ser millor que el somni. A par­tir d'ales­ho­res les coses s'han pre­ci­pi­tat, però en una acce­le­ració orde­nada, sense evi­tar fer cap dels pas­sos que sabem indis­pen­sa­bles en un camí que és difícil. El pro­jecte no és menor!

Els dar­rers 11 de Setem­bre ja han estat clara­ment l'expressió d'un poble que vol arri­bar al Tri­cen­te­nari del 1714
exer­cint el dret ina­li­e­na­ble de deci­dir el seu futur. Ara no es tracta de trans­for­mar Espa­nya, ara es tracta de cons­truir Cata­lu­nya. Una Cata­lu­nya que forma part d'una Europa que és més diversa i més interes­sant si nosal­tres hi som.

La majo­ria de la soci­e­tat cata­lana ha ini­ciat un camí cap a la dig­ni­tat i la lli­ber­tat. I espera la con­tri­bució d'Òmnium, perquè fa 53 anys que estem al ser­vei de la nos­tra llen­gua, la cul­tura i el país. I ara encara ens hem de moure més i ens hem de superar més. Els 350 diri­gents i l'equip de pro­fes­si­o­nals de la nos­tra enti­tat ho saben bé. Els hem dema­nat, ens hem dema­nat, un gran esforç, perquè som a 133 dies del 9-N.

A par­tir del mes de setem­bre impul­sa­rem una cam­pa­nya con­junta pel doble sí, tre­ba­llant des de la màxima uni­tat amb l'ANC i l'AMI, amb qui ja hem tre­ba­llat rei­te­ra­da­ment fins ara. Una cam­pa­nya més intensa, més deci­dida, més clara. Sense exclu­si­ons i amb tot el res­pecte cap a les altres opci­ons, man­tin­drem la recerca de la màxima inclusió i impli­cació col·lec­ti­ves per a fer un país millor i lliure. Un país nor­mal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.