Un gran banc

Aquests dies Bulgària està pas­sant per una mena de pànic ban­cari. Diven­dres el super­vi­sor finan­cer búlgar va denun­ciar un intent sis­temàtic de deses­ta­bi­lit­zació del sec­tor ban­cari búlgar i, com és de manual en aquests casos, hi va començar a haver cues de gent que en volia reti­rar els diners. De moment, el més dam­ni­fi­cat és el Corp­bank, que pel pànic va veure's obli­gat a que­dar en mans del Banc Cen­tral de Bulgària. El cap de set­mana pot ser un espai de temps impor­tant per apla­car el pànic o, contrària­ment, per aug­men­tar-lo, i dilluns pot ser un dia negre per als búlgars.

Paral·lela­ment, el BCE ha fet pública la llista dels bancs euro­peus que que­da­ran sota la seva vigilància. El cri­teri d'aquesta llista és super­vi­sar totes les enti­tats que superin en els seus balanços actius en 30.000 mili­ons d'euros. La crisi bancària a l'Estat espa­nyol ha fet que tin­guem quinze enti­tats sistèmiques i que ens con­ver­tim en el segon país en aquest rànquing de vigilància, després d'Ale­ma­nya, que en té vint-i-un; si bé en el nos­tre cas és pràcti­ca­ment tot el sec­tor ban­cari, a Ale­ma­nya n'han que­dat fora les cai­xes. Com tot, en podem fer mol­tes inter­pre­ta­ci­ons però la meva és que és bo que la super­visió sigui del BCE vis­tos els des­as­tres que el Banc d'Espa­nya ha dei­xat que es produïssin en el sec­tor. Això enfor­tirà la con­fiança en les enti­tats, un ingre­di­ent intan­gi­ble però valuós que només valo­rem quan hi ha moments de pànic, com passa ara com ara a Bulgària, i que pot pro­vo­car fins i tot que enti­tats sanes esde­vin­guin insol­vents amb un gran risc per als dipo­si­tants. També ens demos­tra que ens hem empo­brit, ja que la riquesa d'una xarxa d'enti­tats més peti­tes i aten­tes al ter­ri­tori s'ha per­dut.

Un altre tipus de banc que dis­sor­ta­da­ment és cada vegada més neces­sari és el Banc dels Ali­ments, una enti­tat que en poc més de vint-i-cinc anys ha demos­trat a la soci­e­tat la seva impres­cin­di­ble tasca. Amb l'eslògan “La gana no fa vacan­ces”, vol cons­ci­en­ciar-nos que també durant l'estiu els més des­a­fa­vo­rits d'aquesta soci­e­tat opu­lenta tenen neces­si­tats. I és que molt sovint, tots, ten­dim a dir que la situ­ació és molt dolenta i ens hi excu­sem, però encara avui, sor­to­sa­ment, una part impor­tant de la soci­e­tat capeja dig­na­ment aquesta greu tem­pesta de la crisi. I és per això que cal tenir enti­tats així que dedi­quin el seu volun­ta­riat a fer d'inter­me­di­a­ris entre els que poden i els que més neces­si­ten.

Aquesta set­mana el meu amic i pre­si­dent del Banc dels Ali­ments de les comar­ques giro­ni­nes, Fre­de­ric Gómez Pardo, em va fer arri­bar la memòria del banc cor­res­po­nent al 2013 i les xifres fan escrui­xir: durant l'any pas­sat, i només a les comar­ques giro­ni­nes, el banc ha repar­tit 2,27 mili­ons de qui­los d'ali­ments que han estat lliu­rats entre 114 enti­tats benèfiques que van pro­por­ci­o­nar ajuda a 42.000 per­so­nes. I tot aquest esforç gegan­tesc el fan pos­si­ble 44 volun­ta­ris per­ma­nents i uns 3.000 en moments espe­ci­als.

Actu­al­ment en tota la UE es mal­ba­ra­ten 89 mili­ons de tones d'ali­ments, una quan­ti­tat que, ben apro­fi­tada, faria que ningú no passés gana. El més dramàtic és que només el 6% d'aquest mal­ba­ra­ta­ment és en les gran superfícies, perquè el 41% de totes els ali­ments que es fa malbé és en les matei­xes llars, unes dades que fan medi­tar. Si a l'estiu la gana no fa vacan­ces, fem que tam­poc no en faci la nos­tra soli­da­ri­tat i aju­dem en la tasca d'un gran banc.