Podem i Guanyem

Ara en comen­cen a dir la “nova política”, un terme massa nou si el volem asso­ciar a un con­cepte fixat. A mi no em cor­res­pon defi­nir la “nova política” (ja s'ho faran els pro­pa­gan­dis­tes), però m'he fixat en una qüestió de noms. Els dos movi­ments, a hores d'ara, més mediàtics que tenen a veure amb la “nova política” es fan dir amb parau­les ver­bals: Podem i Gua­nyem.

Mal­grat que s'assem­blin, les parau­les Podem i Gua­nyem no com­par­tei­xen temps ver­bal. Podem és un pre­sent d'indi­ca­tiu i Gua­nyem és un impe­ra­tiu. Com­par­tei­xen, això sí, la per­sona, una pri­mera del plu­ral cone­guda també com a plu­ral majestàtic o fals plu­ral: un plu­ral amb remi­niscències medi­e­vals i amb un evi­dent sen­tit sin­gu­lar. Pel que fa a Podem, el pre­sent d'indi­ca­tiu li pro­por­ci­ona el sen­tit d'afir­mació i de segu­re­tat; pel que fa a Gua­nyem, l'impe­ra­tiu li pro­por­ci­ona un sen­tit més d'ordre i de mana­ment.

Però el veri­ta­ble­ment interes­sant del Podem i del Gua­nyem no és tant la gramàtica con­ven­ci­o­nal sinó la cog­ni­tiva. I el llen­guatge pla­ner. Fixem-nos en el mapa polític actual al Par­la­ment de Cata­lu­nya, tallat pel patró del llen­guatge simbòlic (molt com­pren­si­ble per als poli­tit­zats, però molt incom­pren­si­ble per als no poli­tit­zats). CiU (un grup nomi­nal for­mat per sigles coor­di­na­des), ERC-Cat Sí (abans del guio­net: un grup nomi­nal for­mat per sigles enca­de­na­des amb un com­ple­ment del nom amb el con­nec­tor eli­dit for­mat alhora per una altra sigla; i després del guio­net més val no entre­te­nir-s'hi); PSC (com ERC); PP (un grup nomi­nal for­mat per sigles enca­de­na­des); ICV-EUiA, C's i CUP Alter­na­tiva d'Esquer­res: totes elles deno­mi­na­ci­ons com­ple­xes, que reque­rei­xen desam­bi­guació o, sim­ple­ment, al marge de la nor­ma­tiva (és el cas de la marca de plu­ral amb l'apòstrof i la “s” de C's).

Amb unes sigles tècni­ques, la vella política neces­si­tava la com­petència d'un llen­guatge espe­ci­a­lit­zat. La “nova política”, en canvi, té a veure amb el llen­guatge pla­ner, també dit llen­guatge ciu­tadà. No sé si la “nova política” reno­varà la “vella política”, però el que és segur és que renova el llen­guatge. I si en lloc de recórrer a la flexió ver­bal usés només infi­ni­tius, els simis intel·ligents encara ho enten­drien millor.