Cat escaldat, aigua tèbia tem
Un deute ferroviari secular
L'any 2008, de manera solemne, com el govern espanyol fa aquestes coses, el Ministeri de Foment va anunciar la decisió ferma de desdoblar la línia de tren que va de Vic a Barcelona, l'anomenada R3, que uneix la Ciutat Comtal amb Puigcerdà. Es tracta de l'única línia de rodalies de Catalunya que opera com fa un segle: amb via única.
Es va arribar a publicar un estudi informatiu amb tots els detalls, però mai es van fixar les aportacions econòmiques ni els terminis d'execució. Els pressupostos generals de l'Estat per al 2013, malgrat diverses promeses, tampoc van incloure cap partida per fer possible el desdoblament.
Amb tot, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, afirmava a finals de l'any passat que l'R3 es desdoblaria en tres trams: dos entre Montcada i Reixac i la Garriga i un altre entre Centelles i Tona. Aquest 2014 s'han de redactar teòricament els projectes, i també es donarà a conèixer l'estudi informatiu per al desdoblament total entre les ciutats de Montcada i Vic. El conjunt de les obres hauria d'estar licitat abans de l'any 2015.
Malgrat que la relació entre el conseller Santi Vila i la ministra Ana Pastor és molt bona, algú es pot creure realment que ara les coses van de debò? Cal tenir fe...
Com diu el proverbi que dóna nom a aquest programa:
“El gat escaldat, l'aigua
tèbia tem.”
A l'enemic,
ni aigua
El passat dimecres 18 de juliol la ministra de Foment del govern espanyol, Ana Pastor, exhibia orgullosa un balanç de la inversió del seu ministeri prevista per aquest any 2014 a Catalunya. Pastor assegurava que entre les prioritaris del seu ministeri hi havia la connexió dels ports catalans i esmentava, expressament, la construcció dels nous accessos ferroviaris i viaris del port de Barcelona. Una reivindicació històrica del port de la Ciutat Comtal.
El que no va explicar la ministra Pastor és que el compliment d'aquest deute històric era un regal enverinat. El president del port de Barcelona, Sixte Cambra, va denunciar el mateix dia que el Ministeri de Foment impulsa un decret llei que farà, a la pràctica, que els accessos els acabi pagant el mateix port i no pas el govern espanyol.
Segons Cambra, el port de Barcelona haurà d'aportar el 50% del seu benefici d'explotació al nou fons d'accessibilitat, que ha de servir per finançar els accessos terrestres del seu port i el de 27 més de tot l'Estat.
Així doncs, i en relació amb l'exercici econòmic de l'any 2013, el port barceloní haurà d'aportar a aquesta caixa comuna 37,3 milions d'euros. La decisió es pot considerar una autèntica presa de pèl, perquè es donarà la paradoxa que el port de Barcelona acabarà finançant les obres de millora de ports que li són competència.
Hi ha un antic refrany català que, de manera molt plàstica, recull
el que li passa, al port:
“Cornut i pagar el beure.”
