De set en set
Injustícia
Em passejava per Granada dissabte passat quan, en veure el pas d'una manifestació, una amiga retrobada en aquesta preciosa ciutat em va explicar que la protesta era en contra de l'ingrés a la presó de dues persones condemnades per haver participat en un piquet durant la vaga general del 29 de març del 2012. Aquestes dues persones van ser jutjades arran de la denúncia de la mestressa d'un bar on, com en altres establiments oberts aquell dia, els piquets van entrar perquè els treballadors s'afegissin a la vaga. La investigació policial va dur a la detenció de Carmen, una animadora sociocultural de 57 anys a l'atur, i de Carlos, un estudiant de medicina de 25 anys. Dos bocs expiatoris. El fiscal els va demanar una pena exemplar. El jutge va fer-li cas i va dictar una pena de tres anys i un dia de presó. La sentència té el cinisme de fer constar que se'ls condemna per haver atemptat contra els drets dels treballadors.
Havia llegit alguna cosa del cas de Carmen i Carlos. No són les úniques víctimes de la creixent repressió policial i judicial contra els moviments socials. Però aquest és un cas especialment escandalós que fa evident que no només la justícia no és igual per a tothom, sinó que hi ha una resposta furibunda del poder a la mobilització en contra de la injustícia, compresa la desigualtat social, i a favor d'una altra pràctica de la democràcia. Hi ha hagut apel·lacions desestimades i el suport d'una diversitat de col·lectius als condemnats. Però la màquina repressiva no recula i vol que Carmen i Carlos ingressin immediatament a la presó. En canvi, es fa molt difícil que entrin a la presó tants de corruptes amb proves tan evidents dels seus delictes que fins i tot han sigut jutjats i condemnats. Per no parlar dels fiscals que actuen com a defensors dels poderosos. Tanmateix, els fiscals al servei del poder que demanen càstigs exemplars també tenen una resposta: els mateixos Carmen i Carlos diuen que ho tornarien a fer, que ho tornaran a fer.