Sorolla

Al Cai­xafòrum de Bar­ce­lona es pot veure aquest estiu l'expo­sició Soro­lla. El color del mar. De fet, no és el color, sinó els colors. De la costa valen­ci­ana, de les Illes, de Sant Sebastià. Perquè el mar can­via de color en funció de la llum, del temps, de l'època, de l'hora, del fons. Del sol, en defi­ni­tiva. I resulta extra­or­di­nari com amb uns pin­zells es pot reviure, fins i tot amb més vivesa que a la foto­gra­fia, el movi­ment de les ona­des, el vent i, sobre­tot, la llum del Medi­ter­rani. Quan Joa­quim Soro­lla pinta les trans­parències de l'aigua a Neda­dors de Xàbia et recorda que si la lli­ber­tat exis­teix és banyar-se al mar. Si la lli­ber­tat exis­teix és un nen banyant-se al mar, lluny de les coses per fer i de les fac­tu­res per pagar. El mar a l'estiu és el lloc on el temps s'atura i la vida s'alen­teix. I el rellotge va al ritme de la natura. No és una casu­a­li­tat bus­cada, però al mateix equi­pa­ment es pot veure l'expo­sició Con­tra­temps, una crítica a l'eco­no­mia del temps capi­ta­lista que con­vida el visi­tant a refle­xi­o­nar sobre els meca­nis­mes de con­trol a la feina. Com la indústria va impo­sar la seva dic­ta­dura de la pun­tu­a­li­tat per mitjà de rellot­ges, cronòmetres, sire­nes, fit­xes de con­trol, alar­mes i san­ci­ons. I com un invent de l'era indus­trial per con­tro­lar-nos, l'hem aca­bat adap­tant a la nos­tra pròpia dis­ci­plina. Estem pro­gra­mats per ser autòmats de 9 a 5. Som éssers de 9 a 5. De nens ens pas­sem lus­tres amb aquest horari esco­lar. I d'adults aca­bem repro­duint aquest ensi­nis­tra­ment. Abans de la Revo­lució Indus­trial, la vida la mar­ca­ven els cicles agra­ris, les esta­ci­ons, les fes­tes i les cam­pa­nes. Que en el fons era també l'eco­no­mia. I ara l'horari es des­re­gula, com es des­re­gula l'eco­no­mia, i ens fa pen­sar que som més lliu­res. Però és un meca­nisme de con­trol més extens i sub­til. Per això, al final només que­den els estius. L'últim miratge que ens fa creure que som lliu­res.