Nous catalans

Antoni Abad, president de la patronal Cecot, va sorprendre els derrotistes quan en un esmorzar a Barcelona del Fòrum Europa en digué una de bona. El moderador preguntà a Abad què sentia a dir sobre la independència de Catalunya quan parlava amb empresaris espanyols. “Explicaré un cas: fa poc, uns col·legues de Madrid em feren el següent comentari quan parlàrem d'aquesta aspiració catalana: “Si lo hacéis bien nos vamos a Cataluña.” No ha de sobtar aquesta reacció. Fora de Catalunya també estan farts d'un Estat que no té remei, encara que canviïn el rei. Diu Abad que “Espanya no és un país modern, ni competitiu, ni homologable internacionalment”. No és nou, això. De fet, el catalanisme polític creix des de finals del segle XIX com un moviment que, a més de les reivindicacions culturals, malda per emancipar-se d'una Espanya arcaica. El nacionalisme català, a diferència del basc, no és nostàlgic d'un passat de vells furs. El nacionalisme català recolza també en la història, el dret i la llengua. Però pren embranzida a partir del convenciment que la política i l'administració espanyoles són mandroses, rutinàries, inoperants. De bell antuvi, el catalanisme contemporani va mirar cap al nord, cap als països avançats i dinàmics del continent. Els pioners del catalanisme cívic s'emmirallaven en les societats europees liberals i democràtiques. Giraven l'esquena a un Estat decadent. Volien apartar-se d'Espanya per fer-se europeus. Calia allunyar-se de l'Espanya anacrònica mitjançant una política genuïna catalana que fos un exemple de responsabilitat, treball, tenacitat, diligència, innovació i eficiència. Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat, fundà una escola de funcionaris perquè fos el bressol d'una administració pública excel·lent. Deia ell: “Cada cop hi haurà més gent atreta per la causa catalana si queda clar que a Barcelona administrem amb més i millor esperit de servei que a Madrid.” Cal eradicar de Catalunya el “vuelva usted mañana”, deien en aquell temps. Aquesta idea de Catalunya és la que atreu els nostres amics castellans.