Elecció directa

El govern espa­nyol ha demos­trat que, quan vol, és capaç de por­tar la ini­ci­a­tiva. Això és el que ha fet per mirar de tren­car la inèrcia de les dar­re­res elec­ci­ons euro­pees quan ha anun­ciat un paquet de mesu­res per a la rege­ne­ració democràtica que por­tarà al Congrés al mes de setem­bre i que, sens dubte, es con­ver­ti­ran en el tema de debat a l'inici del nou curs polític. De fet el pre­si­dent del govern espa­nyol, Mari­ano Rajoy, ja ha acon­se­guit una part impor­tant del seu objec­tiu i ha situat la reforma de la llei elec­to­ral muni­ci­pal en el cen­tre de la polèmica. La seva pro­posta d'elecció directa de l'alcalde, afa­vo­rint que sigui el cap de la llista més votada, li ha retor­nat el pro­ta­go­nisme per­dut i, sobre­tot, ha dei­xat momentània­ment totes les altres qüesti­ons en segon terme.

La pro­posta de reforma d'una llei elec­to­ral té prou enti­tat per dedi­car-li una atenció cen­tral, per si mateixa, i no es mereix que tin­guem la sos­pita que es plan­teja com un recurs estratègic per gua­nyar avan­tatge a curt ter­mini. El fet que es parli ara de modi­fi­car el sis­tema d'elecció dels alcal­des, a un any vista de les elec­ci­ons muni­ci­pals, fa pen­sar que no és un pro­posta des­vin­cu­lada dels interes­sos par­ti­dis­tes. Des d'aquest punt de vista és una evidència, tal com ha que­dat de mani­fest, que per­met al PP recu­pe­rar l'agenda política, però també sem­bla que és un intent a la des­es­pe­rada dels popu­lars de mirar de con­ser­var nom­bro­ses alcal­dies en les quals podrien per­dre la majo­ria abso­luta. Fins i tot, si no se'n sur­ten amb la pro­posta, és pre­vi­si­ble que la cam­pa­nya elec­to­ral del PP tin­gui com a motiu prin­ci­pal la crida al vot útil tot aler­tant els elec­tors que només hi ha dues opci­ons: o l'ordre o un mul­ti­par­tit d'esquer­res.

Les urgències dels popu­lars en el con­junt d'Espa­nya con­tras­ten amb l'efecte que podria tenir la mesura pro­po­sada a Cata­lu­nya. En el poc pro­ba­ble cas que es tiri enda­vant aquesta reforma elec­to­ral, i si tenim en compte els resul­tats dels dar­rers comi­cis, la prin­ci­pal força bene­fi­ci­ada a Cata­lu­nya podria ser Esquerra Repu­bli­cana de Cata­lu­nya o, si aca­ben reei­xint, les can­di­da­tu­res unitàries que es pre­sen­tin sota el parai­gua del dret a deci­dir. És aquesta la intenció dels popu­lars o s'accepta com un dany col·late­ral d'una càrrega de pro­fun­di­tat per apa­gar l'incendi en el pano­rama polític espa­nyol?

De tota manera podria pas­sar que el PP es veiés forçat no només a apli­car en un futur la seva pro­posta, sinó fins i tot a ampliar-la. Resulta difícil avui dir als elec­tors que sí, que efec­ti­va­ment podran triar direc­ta­ment el seu alcalde, però que no podran fer el mateix amb el seu dipu­tat o amb el seu pre­si­dent. Si l'argu­ment és que la política muni­ci­pal és la que repre­senta la pro­xi­mi­tat, encara es posa més distància amb la resta d'admi­nis­tra­ci­ons i s'allu­nya la gestió de les cam­bres par­la­mentàries de la vida quo­ti­di­ana; o sigui, que es pot aca­bar acon­se­guint l'efecte con­trari del que es busca. Un cop s'ha gene­rat una expec­ta­tiva com aquesta no es pot dei­xar com­ple­ta­ment apar­cada.

No És el pri­mer cop que es pro­posa una reforma en la línia de l'elecció directa dels màxims res­pon­sa­bles muni­ci­pals, però sem­pre s'ha aca­bat dei­xant-ho córrer. I és que no n'hi ha prou amb can­viar el sis­tema elec­to­ral. Els ajun­ta­ments fun­ci­o­nen com par­la­ments a escala, on sovint hi ha més espai per al debat espe­cu­la­tiu que per a l'acció política a favor dels ciu­ta­dans. Cal dotar-nos de models més efec­tius que, sense eli­mi­nar espais de con­trol de la gestió, faci­li­tin la presa de deci­si­ons i la seva apli­cació al ritme que exi­geix la nova manera de fer les coses. En la mateixa línia s'ha de dotar els dipu­tats d'una lli­ber­tat d'actu­ació que pugui com­por­tar una exigència de res­pon­sa­bi­li­tats. I molt més impor­tant encara és dotar la figura del pre­si­dent d'un nivell de com­petències que esti­gui a l'altura del lide­ratge que li recla­mem. I en un sen­tit simbòlic una manera de reforçar aquesta figura és que també surti d'un sufragi directe. No hi ha sis­tema que afa­vo­reixi més la rege­ne­ració que aquell que per­met dis­po­sar d'una manera clara de pas­sar comp­tes.