Opinió

el defensor del lector

Fins on podem arribar?

Tres dies especials ens esperen l'11, el 12 i el 13 de juliol. Un programa tan complet que estic segur que atraurà milers de persones a Girona

Un lec­tor de Figue­res m'envia un cor­reu electrònic –no vol donar el nom– dient, tex­tu­al­ment: “Que us heu tor­nat bojos, aquests d'El Punt Avui?” La veri­tat és que veient la moguda que s'està posant en marxa jo també hi ha moments que ho he pen­sat. Ja només fal­tava que l'alcalde de Girona, Car­les Puig­de­mont, digués en una entre­vista, que vam poder lle­gir dijous pas­sat, que “Girona serà un parc temàtic del sobi­ra­nisme”. Aques­tes jor­na­des Cata­lu­nya vol viure en lli­ber­tat i amb dig­ni­tat no s'han impro­vi­sat. Són fruit de mol­tes hores de reflexió i de reu­ni­ons per lli­gar-ho tot i asse­gu­rar-ne l'èxit. Una vegada més ens podem pre­gun­tar si aquesta és feina d'un diari o no. I torno a dir que crec que sí. En situ­a­ci­ons espe­ci­als s'han de pren­dre mesu­res extra­or­dinàries. I Cata­lu­nya viu uns moments que ben segur no es tor­na­ran a repe­tir. Cal ana­lit­zar el procés que s'ha anat seguint des del moment de la cai­guda de la dic­ta­dura per enten­dre que s'ha arri­bat al moment on som gràcies a un procés lent, asse­nyat, seriós i fins i tot diria obli­gat. Fa massa temps que ens hem limi­tat a quei­xar-nos de la situ­ació que viu Cata­lu­nya en relació amb la resta de l'Estat espa­nyol. El pre­si­dent d'Extre­ma­dura acaba de dir que rebai­xa­ran, i no pas poc, els impos­tos. I altres caps d'auto­no­mies també ho han dit. Com que­dem?: hi ha qui pot rebai­xar impos­tos i nosal­tres no tenim diners per resol­dre els pro­ble­mes més ele­men­tals d'un país, com pot ser la sani­tat, l'ense­nya­ment o els pro­ble­mes soci­als greus?

Les jor­na­des crec que són necessàries i que arri­ben en un bon moment. Cal posar les coses clares damunt la taula. Ningú no podrà dir que la pro­blemàtica que fa temps que plan­te­gem no s'ha ana­lit­zat a fons. Men­tre des de Madrid només saben dir no, no i no, nosal­tres estem demos­trant per què volem un canvi radi­cal. No vull fer ara una llista de greu­ges, que a més els sap tot­hom. Però només dei­xeu-me posar un exem­ple. Per què a Cata­lu­nya podem cir­cu­lar més o menys bé i podem anar d'un lloc a l'altre amb rela­tiva faci­li­tat? Doncs perquè contínua­ment ens anem posant la mà a la but­xaca. A Madrid les auto­pis­tes de paga­ment han fra­cas­sat. La raó és ben clara: ells cir­cu­len per­fec­ta­ment i de franc. Nosal­tres tenim una N-II que, si no hi hagués les auto­pis­tes –de paga­ment, no ho obli­dem–, no s'hi podria cir­cu­lar, i el turisme faria molt de temps que se n'hau­ria anat a altres indrets. Si aquí tenim pave­llons d'esports i camps de fut­bol i cen­tres cul­tu­rals és perquè ens els hem pagat. Qui ha pagat tots aquests ser­veis a altres indrets de l'Estat?

Tor­nem a les jor­na­des. Jo per­so­nal­ment si d'alguna cosa em queixo és que no hi ha manera d'obrir un diàleg seriós amb qui sigui i que surti la veri­tat. Hem sen­tit dir a polítics d'algun lloc de l'Estat que si Cata­lu­nya és el que és és només perquè vivim a costa dels altres. Per favor, acu­dits de mal gust, no, que tot ple­gat és molt seriós. Mai ningú des de Cata­lu­nya ha dit que no vul­guem ser soli­da­ris. Al con­trari. Però soli­da­ris, no pri­mos. Sem­pre he dit que la inde­pendència de Cata­lu­nya l'han pro­mo­gut des de fora. Nosal­tres hi hem hagut d'arri­bar quan hem vist que no ens ofe­rei­xen sor­ti­des rao­na­bles, dia­lo­ga­des, amb els números clars. Qui més qui menys ha viat­jat per la resta de l'Estat. En el meu dar­rer viatge a Anda­lu­sia vaig tor­nar indig­nat. Ho sento. M'avor­ria pas­sant per auto­vies gratuïtes sense tro­bar cap cotxe esto­nes i esto­nes. I que consti que no em sap greu que ells tin­guin auto­vies gratuïtes; el que m'empre­nya –i per­do­neu– és que nosal­tres tenim una N-II en obres des de fa anys i panys i si vull arri­bar a temps haig de pagar peatge en auto­pis­tes pri­va­des.

Tres dies espe­ci­als ens espe­ren l'11, el 12 i el 13, amb debats, fires i con­ferències. Hi ha la pos­si­bi­li­tat d'acam­par. I de cami­nar. Un pro­grama tan com­plet que estic segur que atraurà milers de per­so­nes a Girona, aju­dant a pre­pa­rar l'11 de setem­bre i el 9-N. Us hi espe­rem.

D'altra banda, vull dei­xar constància d'un cor­reu que he rebut de Lluís Gar­cia Petit, que comenta una infor­mació del 23 de juny titu­lada “Revi­fen les falles del Piri­neu”, en què es demana que la Unesco declari com a patri­moni les falles del Piri­neu i també es parla de la por­ta­lada de Ripoll. En Lluís vol acla­rir que es tracta de dues decla­ra­ci­ons dife­rents i que una no té res a veure amb l'altra. Les dues can­di­da­tu­res es refe­rei­xen a llis­tes dife­rents que tenen com a marc dues con­ven­ci­ons dife­rents. Les falles aspi­ren a ser ins­cri­tes a la llista repre­sen­tiva del Patri­moni Cul­tu­ral Imma­te­rial de la Huma­ni­tat i la por­ta­lada de Ripoll pretén ser reco­ne­guda com a Pro­tecció del Patri­moni Mun­dial, Cul­tu­ral i Natu­ral. Gràcies, Lluís, per l'acla­ri­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia